Publicitat
Publicitat

El Barça enderroca el mur amb un toc de genialitat

Una assistència de Neymar permet a Alexis derrotar un Espanyol defensiu i solidari

L'Espanyol, assetjat, va aguantar 67 minuts. Fins que Busquets, Neymar i Alexis van trobar una escletxa: el xilè, en ratxa, va convertir en gol la màgia del brasiler per obrir la llauna. L'equip de Javier Aguirre, molt concentrat en la seva proposta defensiva sacrificada, va aconseguir posar nerviós el Camp Nou fins que Neymar i Alexis van deixar clar que, a diferència de Messi, estan en un moment dolç de joc. Un gol clau per evitar que el nerviosisme de l'afició blaugrana es convertís en pànic.

El Barça va voler jugar i guanyar. I no sempre ho va aconseguir. L'Espanyol va voler no perdre. I ho va aconseguir durant 67 minuts. Conscient que convertir el duel en un intercanvi de cops podia ser un suïcidi per la qualitat individual d'uns i altres, l'equip blanc-i-blau va ser tan sincer com empipador per al Barça: dues línies defensives i fer-se fort al seu fortí en espera dels atacs del líder.

La proposta dels dos equips va convertir el partit en un joc amb una sola direcció: o marcava el Barça o s'acabaria 0-0. I d'ocasions en va tenir, el Barça, especialment al final del primer temps i durant el segon, quan l'energia dels visitants s'acabava. Així va trobar el forat un Neymar crescut, valent, atrevit. El brasiler, amb un gest tècnic similar al que va ser el primer gol contra el Madrid, va fer l'assistència de gol a un Alexis que últimament s'ha convertit en el gran estilet de l'equip de Martino. Gol balsàmic per a un equip amb xifres fantàstiques i competitivitat extrema però encara en fase d'agafar ritme. El Barça guanya partits en què per moments avorreix una mica. Un present una mica frustrant per a un futur esperançador. Especialment quan la forma física d'homes com Messi i Iniesta sigui l'adequada.

L'Espanyol, generós en l'esforç i solidari, va aconseguir a estones bloquejar un Barça un pel monòton. Martino havia fet jugar d'entrada un equip que podria ser perfectament el titular en els grans partits, amb Cesc com a únic gran sacrificat per poder jugar amb tres homes d'atac purs. Però va ser un Barça sense espurna, destinat a fer aixecar la gent de les cadires en accions puntuals de Neymar o internades d'un Alves amb recorregut però encaparrat a enviar totes les centrades a la graderia.

Durant molts minuts el Barça va protegir la pilota sense aconseguir convertir-la en una arma perillosa. Una possessió territorial que no feria un equip pragmàtic i preparat per ser assetjat. La doble línia defensiva que va posar sobre la gespa Aguirre va allunyar constantment uns locals que només de tant en tant aconseguien trobar el forat amb una passada vertical o un detall individual que els permetia jugar prop de l'àrea de Casilla. L'Espanyol va ser constant en la seva defensa, molt concentrat. El Barça va ser intermitent. Les idees no es portaven a la pràctica.

Una qüestió de fe

L'Espanyol jugava pensant a no perdre. A acabar amb un empat. A aconseguir veure com el rellotge avançava i el Barça es posava nerviós. Els homes d'Aguirre sabien que de mica en mica les seves cames i els seus pulmons perdrien energia, que es quedarien sense esma, però també tenien clar que si anaven passant els minuts sense encaixar un gol, el cor els permetria arribar on no ho fessin les cames. Malgrat accions puntuals de Thievy, Torje i Sergio García, la prioritat de l'Espanyol va ser en tot moment obstaculitzar el joc blaugrana per evitar fer aigües com fa un any, quan al descans ja perdia per 4-0. I ho va aconseguir. El Barça, en canvi, viu atrapat en un parany que l'obliga un cop i un altre a intentar enderrocar els murs que li aixequen equips molt defensius i ben ordenats.

La feina dels migcampistes visitants va aconseguir aïllar molt un Messi frustrat que es movia amb anarquia buscant la pilota. Neymar, més disciplinat, en feia una cada cop que la tocava, especialment quan aconseguia crear complicitats amb Iniesta. Així va arribar el gol d'un Barça que després, amb més espais, n'hauria pogut fer algun més, però Messi segueix sense punteria i Casilla va evitar un gol de Pedro. L'Espanyol, però, no va saber crear cap ocasió de gol en els últims minuts, amb els homes de Martino amagant la pilota i gestionant bé els nervis en uns moments en què el 2-0 va estar més a prop que un empat que no hauria fet justícia al que es va veure al Camp Nou.