Publicitat
Publicitat

HISTÒRIA DELS JOCS

Les dones que van revoltar-se per poder ser olímpiques

Les dones no van poder competir en uns Jocs dins del programa de natació oficialment fins al 1912

La Primera Guerra Mundial va obligar a suspendre uns Jocs, els de Berlín del 1916, per primer cop. La guerra es va endur la vida d’esportistes, com la del francès Jean Bouin. Va ser una guerra que no va respectar res, ni les esglésies. La de Notre-Dame del poble francès d’Albert, per exemple, va ser bombardejada, i això va fer que l’estàtua de la Mare de Déu que coronava la torre més alta quedés en posició horitzontal, penjada sobre el buit. La Mare de Déu va ser batejada com a Fanny per les tropes australianes, ja que semblava una nedadora llançant-se a la piscina. I Fanny Durack s’havia convertit, el 1912, en la primera dona que va guanyar una medalla en la natació olímpica.

Les dones no van poder competir en uns Jocs dins del programa de natació oficialment fins al 1912. Però Austràlia, inicialment, va decidir no enviar-hi nedadores... i va topar amb Fanny Durack i la seva amiga Mina Wylie. Filles de Sydney, la ciutat on tothom es llança al mar, aquestes amigues dominaven la natació local i trencaven rècords del món amb facilitat. Quan van saber que no anirien als Jocs, les dues van provocar un escàndol -entrevistes, cartes obertes i crítiques als directius- fins que van rebre permís per viatjar amb una condició: s’haurien de pagar elles el viatge a Estocolm. Incansables, van iniciar una campanya per recollir fons. Mitja ciutat duia una escarapel·la amb el seu nom, comprada per ajudar que Durack i Wylie anessin a Suècia. I així va ser. De fet, van recollir més diners dels necessaris. A Estocolm, la Fanny va guanyar l’or amb rècord del món, i la Mina, la plata. Durack i Wylie van ser les pioneres en la gloriosa tradició de la natació femenina australiana. Van obtenir la seva quota de popularitat a la piscina d’Estocolm, a la zona del port, al mar. Una piscina on el gran nom, però, va ser el del hawaià Duke Kahanamoku, l’home a qui es responsabilitza de la moda del surf, que va nedar més ràpid que ningú i va demostrar que, també a la piscina, altres races podien ser tan ràpides com els blancs. Tant o més. Però aquesta és una història diferent.