CAPS I PUNTES

L’època daurada del ‘catch’

Fins als anys setanta, sales com el Price, l’Iris, l’Apolo o les places de toros de la Monumental i les Arenes programaven sovint els combats de lluita lliure de les estrelles del moment

Albert Figueras (esquerra) al bar Clemen's amb la fotografia del seu pare com a lluitador de 'catch' al fons / PERE TORDERA

Fins a la dècada dels setanta, la lluita lliure va gaudir d’una gran popularitat a Barcelona. Sales com el Price, l’Iris, l’Apolo o les places de toros de la Monumental i les Arenes programaven sovint els combats de les estrelles del moment. Triomfaven noms com José Rosas, Tarrés, més conegut com a Cap de Ferro perquè guanyava els seus enfrontaments fent-lo servir com a ariet. L’Hercules Cortez, un gegant de 140 quilos amb fama de guanyar al preu que fos, o en Pedro Bengoechea, Cama d’Acer, conegut per la força de les seves extremitats inferiors. Freqüentaven la ciutat campions com els italians Conde Daidone i Giusto, El Italiano Volador, l’hongarès Stan Karoly o el francès Maurice Tillet, anomenat l’Ogre del Quadrilàter, una mola que patia acromegàlia i que va servir de model per al monstre cinematogràfic Shrek. Entre les poques coses que queden d’aquell món sense mesura hi ha el bar Clemen’s, al mercat de la Boqueria, que va fundar l’any 1969 en Climent Figueras, Clemen’s, un lluitador de catch que ara té 84 anys i que m’ha obert casa seva.

El senyor Figueras va néixer al barri de la Ribera el 1932. La família regentava el bar El Terremoto, al carrer Assaonadors cantonada amb Cecs de Sant Cugat, un local que conservava el nom del meublé que hi havia abans al mateix lloc. A la seva barra s’hi reunien boxejadors, entre els quals destacava Josep Gironès, que fou campió d’Espanya i d’Europa, i que va haver d’exiliar-se després de la Guerra Civil per haver sigut escorta del president Companys. Personatges com aquell li van encomanar l’afició. De jove treballava de cambrer al Cafè Moka de la Rambla. Allà va conèixer Joaquim Soler Serrano, que era locutor de Ràdio Associació. Llavors feia 1,85 d’alçada i pesava 75 quilos, i en les seves estones de lleure s’entrenava al gimnàs de la Peña Cultural Barcelonesa del carrer Sant Pere Mitjà o al Centre Gimnàstic Barcelonès de Joaquín Costa. Va fer algun matx de boxa en el servei militar, però quan va tornar es va passar a la lluita grecoromana, un requisit habitual per fer el salt al catch. En aquesta especialitat va debutar l’any 1953 com a Clemen’s. Va fer més de cent combats i el van escollir per a la selecció catalana de lluita lliure. A les matinals del Price, el Nadal del 1962 va combatre amb el famós Fred Galiana. Setmanalment es reunia a la plaça Reial amb altres pugilistes, com Mateu, Valdés, Balaguer, El Vampiro o els germans Bengoechea, amb qui compartia tertúlia. “No tot era coreografia”, protesta quan li pregunto per la veracitat de les baralles: “I la sang d’on sortia?”

En Climent es va retirar l’any 1963, quan estava a punt d’entrar en el circuit de les estrelles. La dona el va convèncer de deixar-ho. En el viatge de noces van oferir-li una vetllada a la plaça de toros de Mallorca. Hi va anar amb la dona, però la va advertir que no seiés a les primeres fileres. Amb una cara picardiosa, m’explica que els lluitadors afinaven la punteria quan queien per fer-ho damunt d’alguna fèmina amb bona pitrera. Anys més tard li van proposar de tornar a la lluita, però no va voler. El principal problema d’aquest esport és el desgast d’ossos (ell porta 32 operacions i es mou amb dificultat). Decidit a dur una vida més sedentària, va obrir el bar Clemen’s, inicialment situat sota els arcs laterals de la Boqueria. Pel seu local passaven sovint campions com John El Corso, de qui m’explica un combat a l’espai central del mercat quan es va trobar amb un company que treballava en una parada. Es van mirar, es van reconèixer, i sense dir-se res, allà mateix van improvisar una batussa que va deixar astorats compradors i turistes.

Ara el Clemen’s és al fons del mercat i el porta l’Albert Figueras, el seu fill. Però ben present, en una paret del local, es poden veure unes fotos d’en Climent amb vestit de feina, a punt de saltar, ferotge, sobre la clientela.