Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'EUROPA

L’últim servei de Durão Barroso

És la seva última contribució a la pèrdua de credibilitat d’una UE que ha de reescriure el seu futur. José Manuel Durão Barroso, maoista de joventut, bel·licista a la cimera de les Açores, president de la Comissió Europea en els pitjors anys de la crisi de l’euro... i ara assessor de Goldman Sachs, el banc d’inversions dels EUA que va ajudar a falsejar els comptes públics de Grècia mentre Brussel·les mirava cap a una altra banda.

“Escandalós -deia el ministre francès per a Afers Europeus-, un error i el pitjor dany que un expresident de la Comissió podria fer al projecte europeu en el moment de la història que més necessita ser enfortit”. La delegació francesa a l’Eurocambra ha demanat que se’l sancioni amb una retallada de la seva futura pensió de jubilació. El sindicat de funcionaris de la Comissió ho ha qualificat de “descrèdit per a la institució”, i l’observatori europeu sobre els poders corporatius a Brussel·les reclama que s’allarguin els períodes transitoris -actualment de 18 mesos- per als antics alts càrrecs que vulguin anar al sector privat. De fet, durant tot aquest temps de descompressió, mentre tenia assegurat un sou màxim de 16.400 euros mensuals, l’expresident comunitari ha fet gairebé una vintena de feines -classes i conferències- i ha exercit càrrecs honoraris.

Sis dels 13 membres del primer executiu de Barroso van fitxar directament per bancs, companyies aèries i d’assegurances o consultories i lobis quan van plegar de la Comissió. Durant aquells primers anys, el portuguès ja va haver de posar ordre, limitant al màxim “l’hospitalitat” de magnats i oligarques amb el seu equip, començant perquè ell mateix va acceptar, el 2005, unes vacances pagades en el iot privat d’un milionari grec.

Barroso és el responsable de l’afebliment polític de la Comissió en aquests anys de crisi, quan va acotar el cap i es va doblegar al dictat dels grans estats membres. Ara s’ha encarregat de donar-li un últim cop de gràcia. Vantar-se del seu coneixement de les estructures comunitàries a les pàgines del Financial Times, com a valor afegit per assessorar un dels bancs implicats en la crisi grega, només contribueix a alimentar la imatge d’unes institucions europees al servei de lobis i mercats.

En el pitjor moment d’inestabilitat financera a l’eurozona, Barroso va participar com a cap de l’executiu comunitari al G-20 a Mèxic el 2012. Allà el portuguès va acusar els EUA i les “pràctiques poc ortodoxes de determinats sectors del mercat financer” d’estar al darrere d’aquell daltabaix que amenaçava la moneda única. “No hem vingut a rebre lliçons de ningú”, els va dir. Però així és com l’home que durant la seva presidència a Brussel·les es va arribar a guanyar el sobrenom de Mr. Nobody ha acabat treballant, cofoi, per aquest “ningú” de qui no volia rebre lliçons.