Publicitat
Publicitat

Diari d’un viatge a l’infern de Tresponts

El pas per aquest congost és motiu d’inspiració de diferents viatgers que descriuen els seus perills

“És aquest indret dels Tresponts tan estret i perillós que només veient-lo es pot comprendre”. La declaració podria ser de qualsevol testimoni accidentat recentment pel despreniment de rocs en aquest tram de la C-14. Però és de l’escriptor Francisco de Zamora en el seu llibre Diari de viatge: Andorra, on narra el recorregut fet el 1788. “El sòl és de pedra viva, ple de pedretes que han caigut de la muntanya, que augmenten el perill pel mal terreny. Cal anar amb molt de compte per veure si ve alguna cavalleria, perquè no en poden passar dues alhora”, explica.

El viatger es recrea en la descripció i les sensacions viscudes durant el viatge: “Augmenta l’horror d’aquest diabòlic passatge l’eminència de les dues muntanyes, que s’arriben a unir tant a l’altura del pont de pedra que sembla que tanquen el pas i la vista al cel”. Un indret tenebrós amb “uns horribles penyals, que amenacen d’esqueixar-se d’aquelles muntanyes i tancar el pas”.

En un to semblant, el 1894, el diputat de la Restauració i fundador de la Cooperativa Lletera del Cadí, Josep Zulueta i Gomis, suplicava a La Vanguardia: “Voldria que el senyor ministre de Foment es veiés en el cas d’emprendre un viatge a la Seu d’Urgell”, on “no hi ha en veritat paisatge que empetiteixi més l’home”, referint-se al “conegut com el forat dels tres ponts”. I, segueix, “enmig aquelles muntanyes gegantines, tan poc separades entre elles que sembla més que hi hagi una esquerda immensa que una vall natural”, amb un camí que va “sota roques enormes, calbes, que ens amaguen el cel amenaçant de desplomar-se sobre els nostres caps”, i acaba il·lustrant la sensació “com si ens trobéssim a les portes del mateix infern de Dante”.

La construcció de l’antic camí pel congost s’atribueix a Ermengol d’Urgell, bisbe conegut per la seva capacitat emprenedora en la construcció de ponts i camins. Es va decidir, en ple segle XI, a arranjar el camí ral que uneix Organyà amb la Seu. Conegut per ser mestre d’algunes de les magnes obres del seu bisbat, va deixar fets els antics ponts romànics del congost, que es coneix com el camí d’Ermengol, just a l’altra banda del riu i de la C-14, on la Generalitat ha anunciat la construcció d’un túnel per estalviar-se el congost.

“Lo que fa més impressió en aquest camí són los ponts de Sant Ermengol, que passen lo viatger d’una banda a l’altra del riu, fets en una època de barbàrie i ignorància supina per un bisbe sant que visqué predicant i civilitzant”, escriu mossèn Cinto Verdaguer en el relat del viatge fet l’estiu del 1883 a Andorra. Entre els ponts, també hi havia el del Diable, nom a qui Verdaguer donava raó “on diuen que el sant fermà lo dimoni, que li destorbava l’obra, destruint de nit lo que ell bastia de dia”.

Entre riuades i guerres, els ponts romànics avui ja són història, però les restes són encara ben visibles des de la carretera. A la Tercera Guerra Carlina van ensorrar un dels dos ponts per posar setge a Castellciutat, segons explica Lluís Obiols, arxiver de l’Arxiu Històric Comarcal de l’Alt Urgell. L’altre, el pont de la Torre, es va volar a finals de la Guerra Civil amb la retirada dels republicans camí de l’exili, tot i que no s’ha trobat cap document que ho acrediti.

El congost “marca un límit claríssim”, explica Obiols, que recorda un capbreu del Comtat de Castellbò que estableix una divisió territorial en què declara el “quarter de TresPonts avall”, a la manera de les divisions dels quarts d’Andorra.

El camí de sant Ermengol

La dèria constructiva i l’afany d’innovació viària de qui després va ser declarat sant està relacionada amb la seva tràgica mort. Ermengol d’Urgell va caure des d’una bastida mentre inspeccionava les obres del pont de Bar. Segons la llegenda, en caure al riu es va obrir el cap, i les aigües del Segre el van arrossegar cap a la Seu d’Urgell, just al migdia, moment en què les campanes van tocar soles. Coses de sants. Llavors van ser alertats de l’accident els veïns, mentre el cos sense vida del bisbe era arrossegat riu avall fins a Organyà, on els veïns el van poder pescar amb uns ganxos. D’aquí el nom de ganxos als habitants d’Organyà.

48 mesos i 47 milions per estalviar-se el congost

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep Rull, no dubtava a qualificar la construcció del túnel de Tresponts a partir de finals del 2017 com una de les obres més importants a la xarxa viària. Una de les inversions més importants, i també de les més demanades. Ho deia aquest gener a peu de la C-14 durant una visita a Organyà, on s’han anat succeint incidents per la caiguda de pedres sobre la carretera. El cas més greu va ser el del novembre passat, amb la caiguda d’un roc de prop de 90 quilos dins el cotxe d’un jove que afortunadament va resultar il·lès. Els incidents reiterats en aquest traçat de la C-14 han obligat la Generalitat a prendre mesures i de manera urgent s’han adjudicat les obres d’instal·lació de malles i tanques protectores al llarg d’un quilòmetre i mig del congost de Tresponts. Després de les obres, arribarà l’adjudicació i execució del túnel. Pressupost de 47 milions d’euros i un termini de 48 mesos.