Vanesa Arroyo: “La llei de patents és fonamental per desenvolupar el sector de la biotecnologia a Andorra”

Andorra la VellaPer què neix l'associació?

L'associació va néixer al març, però ja feia mesos que amb els professionals li donàvem voltes, volíem fer alguna cosa per cohesionar el sector i agilitzar els processos i les problemàtiques amb què s'han trobat els primers emprenedors. L'objectiu és ajudar a divulgar la biotecnologia i apropar-la a la societat andorrana. També volem detectar quins joves estan estudiant aquesta matèria, per conèixer la seva visió i si volen tornar al país, per crear una xarxa de professionals. Recentment hem fet la primera reunió de l'associació, i estem molt contents de la participació, ja que hi van assistir una vintena de persones de diferents perfils, des de metges a empresaris, advocats, inversors i estudiants, cosa que demostra que el ventall de professionals que abasta el sector és molt ampli.

Quines iniciatives relacionades amb la biotecnologia trobem actualment al país?

Si parlem de la biotecnologia a nivell global, des de la més moderna a la tradicional, podem englobar-hi, per exemple, els professionals que fan cervesa artesanal, ja que per fer aquest producte s'utilitzen microorganismes en tècniques com la fermentació. En l'àmbit mèdic, ara començaran les primeres iniciatives, que consisteixen en dos bancs de cordons umbilicals, Cimera i Bio Valira. En aquests moments, estan acabant de construir els laboratoris i de certificar-se, i està previst que comencin l'activitat al setembre. Així, si es vol conservar el cordó umbilical d'un nadó, es podrà escollir entre un banc públic i un privat.

I quina diferència hi ha?

En un banc públic, tu dónes el teu cordó umbilical i si mai l'haguessis de necessitar perquè tens una malaltia, has d'esperar que en algun lloc en tota la xarxa de bancs públics n'hi hagi un de compatible. En canvi, en el privat, aproximadament per uns 2.000 euros, et guarden el teu propi cordó umbilical durant uns 15 anys, i sempre tindràs les teves cèl·lules a disposició per utilitzar.

Si aquestes iniciatives acaben arrencant i es posicionen, poden convertir Andorra en un referent del sud d'Europa en aquesta matèria, tenint en compte que hi ha pocs bancs de teixits en aquesta zona, ja que hi ha pocs països a Europa que ho permetin. A Espanya, per exemple, existeixen empreses d'aquestes característiques, que s'encarreguen de recollir el teixit, però la llei no permet que aquests cordons estiguin físicament al país, i els conserven en altres indrets, sobretot en països de l'Europa de l'Est. Per tant, per a un espanyol pot ser interessant tenir l'opció de conservar el seu cordó umbilical en un lloc més proper com Andorra.

Quines aplicacions més es poden desenvolupar?

La biotecnologia és un camp molt ampli, i la seva revolució s'ha produït en els darrers 15 o 20 anys, sobretot a partir de la producció d'insulina a través de bacteris a nivell industrial.

Un camp molt interessant és el de la medicina de l'esport, perquè a Andorra tenim un nínxol de mercat molt interessant, ja que hi ha molts esportistes d'elit i gent que pot voler venir a fer tractaments innovadors, com el plasma ric en plaquetes, que funciona molt bé per a les articulacions i la regeneració del cartílag. De fet, ja hi ha un centre a Encamp que ho està posant en pràctica, avalat per una empresa multinacional.

A més, també es pot aplicar en casos de fuites d'hidrocarburs, amb una tècnica que s'anomena bioremediació, que consisteix en agafar microorganismes que destrueixen el gasoil i donen com a resultat un producte no tòxic.

Per a quin tipus d'empreses pot ser atractiu el país?

Empreses que, per exemple, fins ara estaven en un parc de recerca i ara vulguin fer el salt per instal·lar-se en un lloc una mica més gran. De fet, Andorra és un bon lloc per atreure empreses que no necessiten grans laboratoris. Cal tenir en compte que en biotecnologia, inicialment es passa per la fase de recerca i la fase preclínica, després es patenten els descobriments i, posteriorment es desenvolupa el producte i es fan estudis amb pacients per, finalment, arribar a l'etapa de la comercialització. Durant les primeres fases de recerca, generalment s'ha d'estar molt a prop d'una universitat o d'un parc de recerca, perquè és on es poden tenir les sinergies amb altres investigadors. Però quan l'empresa ja té patent i ha de desenvolupar el producte, això es pot gestionar perfectament des d'Andorra. En aquest punt el que prima és el fet de tenir protegida la patent i poder-la gestionar i, per aquest motiu, per captar empresaris de biotecnologia al país és essencial que s'aprovi la llei de patents, actualment en tràmit parlamentari.

Quin desenvolupament es preveu d'aquest sector en els propers anys a Andorra?

El que estem veient és que hem d'anar per fases. La primera és donar a conèixer el que s'està començant a fer al país, i després és establir col·laboracions i intentar fer projectes comuns amb associacions i empreses de fora. Per exemple, hem parlat amb la Federació de Biotecnòlegs d'Espanya i s'han mostrat disposats a col·laborar amb nosaltres, organitzant algun curs o formació a Andorra. I, finalment, l'objectiu seria intentar atreure empreses cap aquí. Per aquest motiu, també hem contactat amb l'Associació d'Empreses de Biotecnologia d'Espanya, que ens han convidat al congrés BioSpain, en què aprofitarem per fer 'networting' i donar a conèixer el potencial que té Andorra. D'altra banda, ja estem organitzant el primer fòrum de biotecnologia a Andorra, previst per al 7 d'octubre.