Publicitat
Publicitat

Les veritables intencions del ministre Montoro

Hisenda s’apodera dels ingressos que són propietat de la Generalitat perquè quedi clar qui té la clau de la caixa, o sigui, qui mana

L’ordre de Montoro, anunciada després del consell de ministres de divendres passat i publicada al BOE de dissabte, és una barreja de diversos elements. Com ja va passar amb l’ordre del 20 de novembre del 2015, que reaccionava a la solemne declaració del Parlament de Catalunya iniciant el procés cap a la independència, el ministeri d’Hisenda vol passar a controlar la tresoreria de la Generalitat. Ens recorda que té la clau de la caixa. Aleshores va aprofitar que la Generalitat (i totes les comunitats autònomes) esperaven un gran pagament -tres mil milions d’euros només per a Catalunya- del fons de liquiditat autonòmic (FLA) per fixar condicions especials només per a Catalunya. El FLA finança el dèficit autoritzat de les comunitats autònomes i refinança els venciments de deute. Hisenda augmentava el grau d’intervenció ordinari que ja estava fent amb el FLA amb dues mesures que només s’aplicaven a Catalunya: 1) pagar els tres mil milions en deu terminis mensuals, i 2) canviar el criteri de priorització que era habitual fins aleshores, en què els proveïdors anaven a dalt de tot. Això va ser un cop duríssim per als proveïdors, que ja comptaven amb el cobrament de deutes pendents mercès al molt esperat FLA. La reacció de la Generalitat -molt oportunament desplegada pel conseller d’Economia i Coneixement- va permetre que Hisenda fes un pas enrere i pagués immediatament gairebé tot el FLA. Però el canvi de prioritats va quedar escrit.

A Montoro se li ha escapat el seu pla ocult per fer complir el dèficit de l’administració general de l’Estat i de la tresoreria de la Seguretat Social: fer-lo pagar a la Generalitat

L’ordre publicada dissabte passat ha mantingut el caràcter de represàlia per una decisió de la Generalitat i ha recuperat aquell canvi de prioritats. La barreja de Montoro s’ha concretat en dos elements de gran rellevància. El primer és que ara no s’afecta el FLA -el finançament del dèficit- sinó que s’afecta la bestreta mensual de la cistella d’impostos que correspon a la Generalitat. Com s’ha recordat aquests dies, la Generalitat té dret a uns ingressos fiscals (50% de l’IRPF, 50% de l’IVA, 58% dels impostos especials) i l’Estat avança mensualment una estimació de la recaptació. La liquidació definitiva es fa el juliol de dos anys després (per al 2017 serà el juliol del 2019). Doncs bé, ara Hisenda s’apodera de la bestreta -els ingressos que són propietat de la Generalitat- perquè quedi clar qui té la clau de la caixa, o sigui, qui mana. Hisenda decideix les prioritats de pagament, que són les que es van definir el 20 de novembre del 2015. Fa un pas més: diu que pagarà directament o exigirà a interventors i bancs que firmin certificats que garanteixin que els pagaments que faci la Generalitat no estan relacionats amb el referèndum de l’1-O. El control de la bestreta és la intervenció dels ingressos ordinaris de la Generalitat tal com estan definits a la legislació espanyola de finançament autonòmic. No té res a veure amb el FLA. No té res a veure amb la llei d’estabilitat. No va ni de dèficit ni d’endeutament. És estrictament punitiu i per això des de la Generalitat s’argumenta justament que és l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per la porta del darrere.

El segon element de la barreja de Montoro és que obliga la Generalitat a un “acord de no disponibilitat”, és a dir, a tancar ara mateix la despesa aprovada als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’actual exercici 2017. Hisenda n’exceptua totes les partides que ja va prioritzar el novembre del 2015, que són les que creu que no poden tenir res a veure amb l’organització del referèndum de l’1-O i que estan vinculades a la provisió de serveis -regulats per l’Estat- a la ciutadania i que no es poden deixar de pagar sense que l’impagament se li giri en contra. Montoro aprofita l’excusa que busca alguna partida que pugui servir per finançar el referèndum per aplicar a la Generalitat la llei d’estabilitat pressupostària. El vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda respon, amb raó, que no hi ha cap motiu per aplicar la llei d’estabilitat contra la Generalitat. Les finances de la Generalitat han millorat molt, i la voluminosa liquidació del model de finançament del 2015 cobrada el juliol del 2017 deixa els seus comptes molt ben arreglats. A Montoro se li ha escapat el seu pla ocult per fer complir el dèficit de l’administració general de l’Estat i de la Tresoreria de la Seguretat Social: fer-lo pagar a la Generalitat. Som davant d’una centrifugació escandalosa del dèficit de l’Estat. Hisenda pot aspirar a reduir la despesa de la Generalitat fins a finals d’any en mil o dos mil milions d’euros. Se’ls apuntarà davant de la Comissió Europea com a bona gestió pressupostària seva. Un model que s’ha utilitzat freqüentment durant la crisi i que ara es repeteix. És més dèficit fiscal: paguem els impostos a l’Estat però no podem realitzar la despesa pública a Catalunya.

Riure, malgrat tot

Etiquetes