L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Catalunya, que s'esperi asseguda'

Sánchez s’ha estimat més pactar la derogació de la reforma laboral amb Bildu que la taula de diàleg amb ERC. Si els partits independentistes no entenen que només la unitat els farà forts, Catalunya s’haurà d’esperar molt de temps

Catalunya ha deixat de ser una prioritat per al govern de Pedro Sánchez. No és que fos el problema que més l’apassionava, però si no ho feia veure, Esquerra no facilitava la seva investidura. I ho va fer veure. I va convocar i celebrar una taula de diàleg a la Moncloa. Però després ha vingut el coronavirus i “ si te he visto, no me acuerdo”.

El que va passar ahir al Congrés va exactament per aquí. Sánchez obté la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma amb els vots de Ciutadans i el PNB i l’abstenció de Bildu. Ciutadans i Bildu. Aigua i oli. 

PSOE i Unides Podem topen per l'acord amb EH Bildu per derogar la reforma laboral

Com és possible? Primer perquè les necessitats fan estranys companys de viatge. Arrimadas ha vist que té un espai en el seu viatge al centre. Però, després, perquè les accions del PSOE estan presidides pel més curt dels tacticismes. 

De fet, mirin si és tàctic, que ahir Bildu es pensava que havia arribat a un acord per derogar íntegrament la reforma laboral. A la mitjanit, el PSOE ha enviat una rectificació en què substitueix aquest redactat pel del pacte de govern amb Unides Podem. O sigui que el que ha promès el PSOE a Bildu és, en realitat, que el PSOE ja havia pactat amb Unides Podem quan van formar el govern de coalició. O, dit d’una altra manera, ahir el PSOE va obtenir l’abstenció de Bildu prometent-li que compliria el programa de govern.

És en les distàncies curtes que Pedro Sánchez es mou amb més agilitat, com correspon a un supervivent de la política, que per explicar la seva biografia escriu un llibre que es titula Manual de resistencia, o sigui no la meva força sinó com jo resisteixo les pressions exteriors.

La supervivència va començar al seu propi partit inclosos tots els pesos pesants i totes les mòmies, quan se’n va anar per no votar la investidura de Rajoy. Després ha acabat governant amb Podem (amb qui Sánchez no volia, perquè Sánchez volia l'abstenció del PP i el suport de Ciutadans). I ara, si cal pactar amb Ciutadans i l’abstenció amb Bildu, doncs es fa. I si cal refusar el pacte amb Esquerra, es refusa. Per què?

Com diu avui el David Miró, rebutjant l’acord amb Esquerra, Sánchez queda centrat entre el PP a la dreta i Esquerra Republicana a l’esquerra, trenca la unitat de la triple dreta nacionalista espanyola perquè Ciutadans vota amb el PSOE i no amb el PP i Vox, amb qui governa a Andalusia o Madrid. Arrimadas vol fer veure que Ciutadans és de centre i Sánchez li compra el truc, perquè li va molt bé dir que ell pacta amb centristes.

Un moviment que esquerda l’aliança entre les dretes

A més, Sánchez no pacta amb Esquerra perquè no sap exactament a quant cotitza Esquerra, quina força electoral tindrà, perquè sap que a Catalunya hi pot haver eleccions d’aquí pocs mesos.

Sánchez ha guanyat temps amb la pandèmia, la taula de diàleg ja no és una prioritat, el problema de Catalunya tampoc, i si en algun moment necessita els vots d’Esquerra, per exemple per als pressupostos, ja es farà trobadís.

No ho dubtin: ja fa temps que en la política espanyola els acords més a desgrat es firmen amb els independentistes catalans

Sánchez s’ha estimat més pactar la reforma laboral amb Bildu que la taula de diàleg amb Esquerra. I Ciutadans, també. 

Catalunya sempre pot esperar. Si els partits independentistes catalans no entenen que només la unitat els farà forts, Catalunya s’haurà d’esperar molt de temps.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.