CARRETERES SECUNDÀRIES

El cas Maleno: injustícia per encàrrec

El que crida més l’atenció i ens hauria d’alarmar seriosament sobre el cas de l’activista Helena Maleno, militant de l’organització Caminando Fronteras que podria ser condemnada per la justícia marroquina, és que tot l’expedient que l’acusa de tràfic humà i associació per delinquir és una investigació de la policia espanyola. Una investigació que ha sigut rebutjada i arxivada per la mateixa fiscalia de l’Audiència Nacional, que no hi veu cap motiu de delicte, però que ara el govern espanyol utilitza per pressionar sobre un tercer país perquè condemni una persona que les nostres lleis no condemnen.

A més del fet lamentable que significa haver investigat barroerament, amb diners públics, una persona que és perfectament coneguda per la seva militància a favor dels drets humans, espiant-la i gravant-li les trucades telefòniques a veure si l’ enxampaven ; a més del fet polític que significa que l’Estat vulgui atacar i espantar, criminalitzar, tots aquells que s’oposen a la persecució dels migrants i proven d’ajudar-los a salvar la pell quan arrisquen la vida durant la perillosa i mortífera travessa del Mediterrani; darrere d’aquesta persecució ignominiosa hi ha una ideologia contrària als valors europeus. Aquests mateixos valors amb els quals de manera tan vehement s’omplen la boca els nostres dirigents conservadors -i són premiats en la seva defensa!- quan el que veritablement els importa només és la protecció dels propis privilegis, conservar el poder, fins i tot al preu de destruir l’essència de l’Europa de la llum, ja que precisament el principi més sòlid d’aquests valors, els drets humans, és l’ésser humà. I tots els éssers humans “naixem lliures, amb els mateixos drets” -article primer de la Declaració dels Drets Humans-, sense que hi pugui haver -article segon-“cap distinció per motiu de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició”.

Val la pena recordar aquests principis, perquè van néixer precisament de la barbàrie europea dels principis contraris, la idea també europea segons la qual hi ha races, cultures i nacions superiors a les altres, una idea que reneix a poc a poc, cada dia una mica més, cada dia un nou argument, tenint justament com a debat principal d’inspiració política la migració i l’ amenaça dels refugiats.

Aquesta setmana, precisament, els mandataris europeus del grup del Mediterrani s’han reunit a Roma i han deixat clar que el gruix de la política europea sobre el tema dels refugiats i els migrants és la “nostra seguretat” i la lluita “contra les màfies”. És molt pervers que en aquesta lluita contra les màfies s’hi vulgui incloure els militants pels drets humans amb l’objectiu de fer creure a la societat que la catàstrofe humanitària és el resultat del tràfic i no de les causes que el provoquen o, encara pitjor, de les dificultats que es troben els migrants i refugiats en la seva epopeia per sobreviure. Estic convençut que si els europeus mobilitzéssim la nostra capacitat solidària en comptes d’esgrimir el bastó i aixecar murs i presons per als fugitius, seríem molt més feliços i trobaríem un camí raonable per construir un futur decent i creatiu compartit.

Crida l’atenció la bel·ligerància política que hi ha en el debat públic amb collonades com la nevada a l’autopista A-6, en direcció a Madrid, que ha omplert les planes dels diaris aquesta setmana, mentre els temes importants s’esvaeixen com la pols. És molt pedagògic per conèixer el grau de cinisme del debat polític veure els vídeos del senyor Rajoy quan era a l’oposició -podrien servir per adoctrinar els nens a les escoles- i també hi va haver un col·lapse a l’autopista per una nevada: la seva mala bava, la seva rotunditat repartint culpes i demanant responsabilitats i dimissions ministerials. I ara que ell mana i passa una cosa similar, veiem com l’oposició repeteix el mateix teatre: és a dir, fum, crits, foc d’encenalls. I com l’atacant Rajoy es defensa amb els mateixos arguments que ho feien aleshores els atacats quan eren al poder i avui són a l’oposició. Sembla que s’enfotin de tots nosaltres. Però, mentrestant, i això ja no és una broma, la màquina de la destrucció dels drets civils no para, treballa sense descans en una direcció molt clara.

L’expedient sobre la militant Helena Maleno és un exemple que ens hauria d’escandalitzar a tots plegats perquè, a més del verí del xovinisme i del racisme, anuncia una nova maldat europea consistent a traspassar a països tercers les nostres pròpies responsabilitats, i mirar cap a una altra banda quan aquests països subcontractats -pressionats per la caritat de l’ajuda al desenvolupament i el xantatge del crèdit- incompleixen els principis que considerem intocables en els nostres països. Si Helena Maleno és condemnada al Marroc assistirem al primer exemple de la justícia espanyola per encàrrec: el caminar del cranc d’aquella justícia universal que un dia va existir a Espanya però que l’any 2014 el PP va fulminar amb una reforma legislativa tramitada d’urgència.