Publicitat
Publicitat

DES DE LA CASTELLANA

El futbol et torna el que li dónes

Dues carreres gairebé paral·leles. Xavi va néixer el 80 i Iker Casillas el 81. Tots dos van debutar amb 18 anys com a titulars. Van liderar la selecció espanyola sub-20 que es va proclamar campiona a Nigèria l’any 99. I han sigut els líders també de la selecció espanyola guanyant un Mundial i dues Eurocopes. Fins i tot el seu mèrit va ser reconegut amb el premi Príncep d’Astúries. En els seus clubs, però, els inicis van ser bastant diferents. Casillas tot just debutar va guanyar dues Lligues i dues Champions en tres anys. Era l’època gloriosa del Madrid dels galàctics. Va perdre la titularitat amb Del Bosque, que va donar la porteria a César, però a la final de la Champions el va haver de substituir i es va convertir en l’heroi. Des de llavors és el titular indiscutible del Reial Madrid durant 10 anys. Fins a l’últim any de Mourinho, en què canvia tot.

Xavi no ho té tan fàcil. Van Gaal va apostar per ell i va començar guanyant una Lliga l’any 99, el mateix any del Mundial sub-20. Però va començar l’època negra del club i va haver de viure cinc anys de sequera. Qüestionat com tot l’equip, fins i tot es va plantejar marxar. Però es va quedar i va guanyar una altra Lliga el 2005. La sort no el va acompanyar i es va lesionar l’any següent. I, quan va tornar, va començar la dècada triomfal i es va convertir en el millor migcampista de la història del club. El reconeixement a Xavi és mundial i merescut. En canvi Casillas ha perdut l’encant i sortirà del Madrid per la porta del darrere. Si surt, perquè no té cap oferta que li faci el pes. Les grans porteries d’Europa estan cobertes i no hi té lloc, i menys pel que voldria cobrar. L’alternativa és seguir cobrant una morterada però sent el segon o tercer porter de la plantilla blanca. Potser avui jugarà l’últim partit al Bernabéu, però no hi haurà comiat, ni reconeixement. Segurament xiulets. Mal moment el que va triar per pensar-se que estava per sobre del bé i del mal i fer un pols a Mourinho i a Florentino.

En canvi, Xavi va fer el millor canvi de decisió de la seva vida. A finals de juny, derrotat i trist al Brasil, va decidir que era el moment de marxar i així ho va fer saber al seu entorn. Però diverses coincidències van fer que hagués de fer marxa enrere i quedar-se. I quin any. Avui aixecarà per primer cop un títol com a capità, la seva vuitena Lliga. Amb un Camp Nou ple disposat a ovacionar-lo. I encara queden dos partits més per seguir fent història. El futbol, el destí i la vida han sigut justos amb Xavi. Li han donat l’oportunitat d’acomiadar-se com es mereix. En canvi, a la mateixa hora i al Bernabéu la situació serà antagònica. Segurament, el futbol és més just del que ens pensem i torna a cadascú el que li ha donat.

Històries de superació esportiva