El problema de no trobar el problema

Després de deu dies incendiats amb unes declaracions de Cristiano Ronaldo fent pública la seva tristesa, tota la família madridista confiava en una balsàmica victòria a Sevilla per oblidar-ho tot i fer net. De fet, s'assegurava que aquest cop l'astre portuguès sí que celebraria els gols. Però el que ningú pensava era que no en marcaria cap i que el Madrid tornaria a la capital amb una pèssima imatge i un nou incendi originat pel seu entrenador.

I la situació els ha agafat per sorpresa. Ara mateix el problema més greu que té el madridisme és que no sap quin és el problema. Depèn amb qui parlis apunten cap a una direcció o cap a una altra. De fet, això és el que va fer dissabte Mourinho a la roda de premsa: tocar tots els pals. I segurament el conglomerat de tot plegat explicaria l'actual situació del Madrid.

Molts aposten perquè l'equip està molt malament físicament. I és cert, però llavors no s'entén per què Mourinho no fa rotacions, i més sabent que demà té un partit vital de la Champions contra el Manchester City. Altres apunten que la plantilla no està compensada i, encara que sembli completa amb 24 jugadors, és curta perquè n'hi ha alguns amb qui Mou no compta gens i s'han quedat perquè no han tingut ofertes per marxar. Mala planificació, per tant, del mateix portuguès, que des de la marxa de Valdano fa també la funció de mànager general. També n'hi ha que s'agafen a l'argument que plantejava Mourinho que hi ha jugadors que no estan compromesos. I és que no ha agradat gens al cos tècnic que dijous, a 48 hores de jugar contra el Sevilla, diversos jugadors de la plantilla (curiosament tots espanyols) tinguessin diversos actes comercials i es dediquessin a parlar més de qui ha de guanyar la Pilota d'Or. I amb aquella frase de "pocs creuen que el futbol és el centre de les seves vides ara" també hi inclouen, a part dels anuncis, les relacions sentimentals d'alguns jugadors amb algunes famoses, que fa que siguin més portada de la premsa del cor que no pas dels diaris esportius.

Per tant, les culpes es reparteixen entre els jugadors i l'entrenador, però el que és cert és que encara que guanyin demà, a Madrid es respira ambient clar de crisi. I quan els resultats no acompanyen, el mal ambient del vestidor s'agreuja i s'aireja. I les males relacions entre el clan dels espanyols i dels portuguesos segueix vigent. Els líders de cada un d'ells, Casillas i Cristiano, continuen la seva particular guerra d'egos, que, a més, té tota la pinta d'augmentar a mesura que s'acosta el moment de la Pilota d'Or. I és que Cristiano és realment l'únic que té motius de seguir trist. Perquè el seu esperit és guanyador nat i la seva categoria futbolística està per sobre de tota discussió. Però al seu enemic natural que és Messi ara se n'hi ha sumat un altre que el té a casa. I fa de porter.