Els Estats Units, contra Julian Assange

La detenció del fundador de Wikileaks és una notícia inquietant per a la llibertat d'informació

Després de set anys refugiat a l'ambaixada de l'Equador a Londres, el fundador del portal Wikileaks, Julian Assange, va ser detingut dijous per la policia dins la seu diplomàtica tan bon punt el govern d'aquest país li va retirar l'asil. L'escena, recollida per les càmeres, va resultar impactant: un Assange desmillorat, amb la barba llarga, era transportat a la força cap a un vehicle policial mentre cridava amb desesperació. Ara afronta una petició d'extradició dels Estats Units per "conspirar per infiltrar-se" en els seus sistemes de seguretat. Quedava enrere la imatge glamurosa d'aquest activista pro transparència que va posar la diplomàcia dels Estats Units contra les cordes a principis de la dècada amb la filtració de milers d'arxius que revelaven, per exemple, execucions extrajudicials a l'Iraq i l'Afganistan, o cables en què es posava en evidència la (mala) opinió de Washington sobre diferents líders mundials.

Aquelles revelacions van obrir un debat a nivell mundial sobre si la feina de Wikileaks, un portal que filtrava documents confidencials que un tercer, com l'analista de la CIA Chelsea Manning, els feia arribar, ajudava a fer un món més transparent i just, o bé si aquesta activitat posava en perill la feina dels serveis secrets que suposadament garanteixen la seguretat de les democràcies. En general, personalitats de l'esquerra mundial com el llavors president brasiler, Lula da Silva, o l'actual líder laborista, Jeremy Corbyn, li van donar suport. També el president de l'Equador Rafael Correa, que li acabaria oferint refugi a Londres i concedint-li l'asil el 2012.

Des d'un primer moment, però, els Estats Units van declarar la guerra a Assange, que per cert va ser escollit home de l'any per la revista 'Time' l'any 2010, i van buscar la manera d'aturar l'activitat de Wikileaks i posar el seu líder a la presó. Assange va ser acusat el 2010 d'agressió sexual per dues dones que hi van mantenir relacions durant una estada a Suècia. Unes acusacions que ell sempre ha negat i que atribueix a un muntatge per detenir-lo. El 2017 les autoritats sueques van aturar la investigació.

És evident que la figura de Julian Assange és controvertida, igual que la d'un altre famós "traïdor" nord-americà com Edward Snowden, que va revelar l'espionatge massiu als ciutadans que practiquen les agències de seguretat nord-americanes. Tots dos tenen el suport d'un règim amb poques credencials democràtiques com la Rússia de Vladímir Putin. Però el que és evident és que Assange i Snowden compleixen amb un dels manaments del periodisme, una feina que consisteix a posar llum a allò que algú vol mantenir amagat. Gràcies a Assange avui els ciutadans de tot el món tenim molta més informació de com funcionen els estats, de com es traspassen quan convé els límits de la legalitat i es menyspreen els drets humans que s'afirma que es defensen. Són informacions incòmodes. I els ciutadans hem de decidir si estem disposats a lluitar perquè siguin possibles iniciatives com Wikileaks o preferim viure en la ignorància. Assange va decidir entre un d'aquests camins, es va enfrontar a enemics molt poderosos, i de ben segur que pagarà un preu molt alt per fer-ho.