La contractació millora, però va lenta, massa lenta

Les últimes dades de l’atur són benvingudes, però frustrants, perquè donen un indici de la magnitud de la tasca que ens queda per fer. En els últims dotze mesos, el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social a tot Espanya ha augmentat en 261.361. Durant la crisi, en canvi, va caure en 3,2 milions, és a dir que a aquest ritme trigarem molt més d’una dècada a recuperar la xifra de contribuents d’abans de la crisi.

En aquests moments Espanya manté un ritme sostingut de nou mesos a l’alça en afiliacions, i un altre ritme baixista de deu mesos en el nombre desestacionalitzat d’aturats. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, el producte interior brut va créixer un 0,4% en el primer trimestre, és a dir que ja estem en plena recuperació, i això és el qui hi ha. Es creen llocs de treball, però no són ni de prou qualitat ni en les quantitats adequades per donar abast al problema.

Mentrestant, la diferència entre el nombre de nous afiliats i la baixada de l’atur (58.000 persones) suggereix que la població activa va baixant, ja sigui perquè les persones es jubilen o bé perquè ja no estan en territori estatal.

El més probable és que tot segueixi la mateixa tònica fins a l’agost, però a partir del setembre podria haver-hi un canvi. No solament per la finalització dels contractes d’estiu, sinó perquè l’entorn pot experimentar un gir que no serà tan favorable. Ja sabem que els països de la zona euro no tiren endavant com s’esperava, i difícilment es mantindrà la taxa de creixement del primer trimestre durant la segona meitat de l’any. Molt de compte amb el que passi aleshores amb la creació d’ocupació.