ELS FRONTS DE PABLO LLARENA A L’EXTERIOR (I)

La batalla de Brussel·les

La fiscalia belga és ara reticent a l’entrega de Comín, Serret i Puig

El ser o no ser de Pablo Llarena es podria arribar a plantejar, d’aquí pocs dies, d’aquesta manera: ¿mantenir o retirar l’euroordre de detenció i lliurament del 23 de març del 2018 contra els dirigents independentistes a l’estranger? El jutge del Tribunal Suprem ja va retirar una euroordre el 5 de desembre del 2017 cursada per la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, però ara es tracta de la seva.

La primera prova de foc de la nova estratègia d’extradicions de Llarena, després del seu fracàs preliminar a Alemanya el 5 d’abril passat, tindrà lloc aquest dimecres, quan a les nou del matí la fiscalia belga exposi davant el jutge encarregat del cas la seva posició sobre l’euroordre contra els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. La decisió de l’Audiència de Schleswig-Holstein, que el 25 de març va denegar “d’entrada” l’extradició de Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió, i les consultes de la fiscalia alemanya sobre el delicte de malversació al Tribunal Suprem han desplaçat del centre de les extradicions Bèlgica, que aquesta setmana torna a un lloc prominent.

La fiscalia belga exposarà la seva posició a la llum dels seus dubtes sobre la documentació original, cursada a Espanya el 12 d’abril, i els aclariments enviats per Llarena els tres dies següents. Tot fa pensar que la fiscalia mantindrà la mateixa posició que el 17 de novembre passat, quan va donar suport al lliurament de Puigdemont (llavors era a Brussel·les), Comín, Serret i Puig. En aquella ocasió va fer una equivalència entre el delicte de rebel·lió i el de coalició de funcionaris -que preveu una pena de presó de sis mesos, enfront dels fins a 30 anys per rebel·lió a Espanya- i no va assumir els delictes de desobediència ni malversació.

Incompatibilitat

Però ara hi ha una novetat, i és que, a petició del fiscal belga, Llarena ha confirmat que no va complementar la seva euroordre del 23 de març prèviament amb una ordre de detenció dels ara processats, cosa que segons la jurisprudència és motiu per denegar l’euroordre en fase d’admissió. En la seva resposta, Llarena confirma que va basar la nova euroordre en l’ordre de processament del 21 de març, i que la interlocutòria de presó o ordre de detenció de Puigdemont i la resta de processats continua sent la que va dictar Lamela el 3 de novembre. Segons el fiscal belga, no hi hauria compatibilitat entre la interlocutòria de presó dictada per Lamela i el que diu l’euroordre de Llarena.

L’altre problema fa referència al lliurament dels processats: pels delictes o pels fets. Segons la resposta de Llarena, es tracta de dos delictes en el cas de Comín (rebel·lió i malversació) i de malversació en el cas de Serret i Puig, encara que en el cas d’aquests dos últims “sense perjudici que la seva entrega pel delicte de malversació permetrà l’enjudiciament a Espanya del delicte de desobediència”.

Tot i que Llarena demana el lliurament conforme a l’anomenada clàusula d’especialitat (article 27.2 de l’acord marc de l’euroordre del 2002), segons la qual la persona lliurada no pot ser jutjada per una infracció diferent de la que va motivar l’extradició, el debat no és intranscendent. Per això la fiscalia diferencia entre fets i delictes o tipificació penal, i adverteix que és el tribunal qui determina per quins delictes es fa el lliurament i que les defenses tenen el dret de verificar, en diferents procediments, si es respecta el principi d’especialitat.

La decisió de la fiscalia belga és important perquè podria generar un efecte dòmino sobre els altres processos d’extradició en curs. Particularment sobre Alemanya, on el fiscal de Schleswig-Hostein prepara una nova presentació davant els jutges de l’Audiència Territorial, i a Escòcia, que ha fixat les audiències a partir del 30 de juliol. Mentrestant, a Suïssa no hi ha novetat en el front extradicional.