Llums, (més) càmeres I acció

La pròxima Bundesliga arrencarà el 18 d’agost amb novetats més destacables que les marcades pel mercat de fitxatges. Ja s’ha batut el rècord del traspàs més car, entren en escena entrenadors més joves que alguns jugadors, hi ha canvis en els horaris dels partits (inclosos fins a cinc partits de Primera per temporada en dilluns, per a renec de la cultura del fan) i s’amplia el nombre de canals televisius que es reparteixen els drets de retransmissió. Però les variacions més notòries tenen relació amb el col·lectiu arbitral. I no perquè s’hagi anunciat que se’ls apuja el sou a 5.000 euros per partit o perquè per primer cop la màxima categoria compti amb una dona àrbitre, Bibiana Steinhaus, sinó perquè s’introduirà oficialment, a partir del 5 d’agost, amb la disputa de la Supercopa alemanya, l’ús de l’àrbitre assistent de vídeo (VAR).

Mentre la competició espanyola queda retratada pels desavinguts i controvertits Javier Tebas, president de la Lliga, i Ángel María Villar, president de la Federació Espanyola de Futbol, els àrbitres alemanys fa més d’un any que es formen amb el VAR amb simulacres que no han tingut transcendència pública. Segons el cap dels àrbitres de la lliga alemanya (DFL), Hellmut Krug, durant la temporada passada es van registrar 104 decisions arbitrals errònies rellevants (gols, penals, expulsions o confusions sobre jugadors), de les quals 77 podrien haver-se corregit fàcilment amb el VAR.

La recent Copa Confederacions ha demostrat que la videoassistència no està lliure de polèmiques. Però també és cert que la FIFA va formar els col·legiats només dues setmanes abans que comencés el torneig. Els detractors del VAR remarquen que els partits estan massa intervinguts per la tècnica i que això perjudica la dinàmica del joc i pren l’essència al futbol, fins al punt que la dilatació que provoca la decisió de l’àrbitre assistent de vídeo pot matar la més joiosa de les emocions d’aquest esport, que és el gol.

Cal recordar, però, que el VAR s’ha fet per fer el futbol més just. Esclar que sent molt honestos la majoria d’aficionats potser senzillament no desitgen justícia en general en aquest esport, si no és per al club del qual són simpatitzants. Caldria donar una oportunitat, amb tot, al videoarbitratge, com se li va donar a la regla del gol d’or, que ara ja està retirada perquè no va ser un encert. Però si el futbol no s’obrís a novetats encara estaríem, per exemple, amb porteries de maleïts pals quadrats de fusta, amb jugadors lesionats que no es podrien canviar durant els partits i amb empats que, en comptes de decidir-se amb tandes de penals, ho farien com abans, amb monedes llançades a l’aire. Ai las!