Un tal Carmona, clavant-la
La secció tertuliana del nacionalconstitucionalisme ha creat una nova espècie de polític audiovisual que viu instal·lat en la frase populista. L’excreta de forma natural a la recerca de l’aplaudiment fàcil d’un espectador que es deté uns instants en la seva cara mentre transita entre consumir les facècies de Belén Esteban en un canal i la visió desenfrenada de diversos capítols de Crímenes imperfectos en un altre canal. Un d’aquests personatges és un tal Antonio Miguel Carmona, a qui la popularitat dels debats dels dissabtes a la nit li ha procurat ser cap de llista del PSOE a l’Ajuntament de Madrid, fet que exemplifica quin és el nivell del PSOE a Madrid. Doncs bé, abans-d’ahir aquest ciutadà va afirmar dues coses molt interessants: 1) “Qui vulgui passar per damunt de la Constitució haurà de passar abans per sobre del meu cadàver” i 2) “A Espanya hi ha una sola nació que és Espanya”.
La frase 1 té molta gràcia perquè, a part de ser més antiga que demanar-se dàtils amb bacon i còctel de gambes, demostra que aquest senyor està tan ocupat decidint la corbata que llueix en pantalla que no ha escoltat el líder del seu propi partit dient que cal reformar la Constitució. Una llàstima. Per al líder del partit, esclar. Bé, i per a tots els pobres federalistes convençuts. La frase 2, en canvi, dóna la raó als independentistes. Efectivament, senyor... Carmona, oi, es deia?, aquest és el tema. Com que uns quants s’han apropiat d’Espanya i només accepten la seva idea, la gent que se’n sent exclosa no té altra alternativa que marxar-ne. Moltes gràcies, ha clavat la realitat. Vostè és un crac.
