Una Aleta per a NZI i pel seu casc casteller

En aquesta recent celebrada Nit de Castells es va concedir el Premi Aleta a l'empresa NZI. Ells no hi van poder ser i em van demanar que els el recollís en nom seu. I no podeu imaginar-vos com de content em va fer ja que el considero un premi just i merescut.

NZI és l'empresa que va acceptar el repte de desenvolupar, posar a prova i fabricar els cascs per a la canalla castellera. El casc avui ja no crida l'atenció i això és una mostra més del seu èxit, però, per arribar fins aquí han calgut molts esforços a diferents nivells, sobretot de tipus tècnic.

Com a director, i màxim responsable, que vaig ser del projecte haig de confessar que, més d'un cop, vaig arribar a pensar que potser no ens en sortiríem. Sobretot amb el casc dels dosos. Penseu que vàrem començar amb molt mal peu: ens vàrem presentar a l'empresa NZI amb un projecte molt complex tècnicament, amb quatre duros a la butxaca i, si això no fos prou encara, demanant-los que el preu de venda final per a les colles de cada unitat no excedís els 60 euros (condicions que feien molt complicat que el projecte tingués interès comercial per a l'empresa).

Però NZI va saber entendre la importància que pel món casteller, i en certa part pel nostre país, tenia aquest projecte i va acceptar el repte. Encara més, s'hi va abocar. Va saber entendre molt bé les nostres necessitats i va resoldre amb enginy les dificultats que els presentàvem, sobretot amb el disseny del casc dels dosos.

Vam estar de sort que el seu director tècnic estava casat amb una noia de Sants i, per tant, això dels castells no els era del tot desconegut. També seria injust no tenir en compte aquí el paper importantíssim que hi va tenir el CAR de Sant Cugat, de la mà d'en Josep Escoda entre d'altres.

Cal que tothom sàpiga que sense NZI el casc casteller no existiria. A més no teníem alternatives. No hi ha a Europa empreses capaces de fer el que ells van fer ja que totes elles tenen els serveis fragmentats, subcontractats i deslocalitzats. Però ells tenen a Yecla (Múrcia) tot el que es necessita: enginyers, taller de modelatge, laboratori d'assaig homologat, creació de motllos, injectat de cascs, acabats...

Per tot això i molt més (que ara no toca explicar, encara) el món casteller està en deute etern amb NZI. I per això trobo aquest premi absolutament merescut, just i necessari. Un premi que em fa molt content i que em permet poder escriure aquesta parrafada que deixa constància dels fets. Una parrafada, ja un pèl massa llarga, que em permet expressar públicament també la meva gratitud personal a José María Nacenta, enginyer responsable del projecte, a la família Nazario Ibáñez, propietaris de l'empresa, i a la resta de persones que van treballar "per a nosaltres" i amb nosaltres.

A més, vull també felicitar el consell assessor de la Revista Castells per haver decidit d'atorgar-los el premi i agrair a la revista, personificada en el Jordi Roigé i el Santi Terraza, el seu projecte modernitzador i dinamitzador del món casteller.