EDITORIAL

'Ma che cosa fare?'

Miki Esparbé, el Vittorio Gassman català?,  protagonitza el 'Rar' d'aquest diumenge

Quan vaig proposar-li a Jordi Sarrá que fes les fotos de Miki Esparbé, em va dir que li venia molt de gust, entre altres coses perquè el veia com una mena de Vittorio Gassman català. Des d’aleshores no puc deslligar-lo del gran actor italià i, esclar, tota l’estona l’imagino en blanc i negre, vestint una samarreta sense mànigues tacada, menjant un plat de macarrons, clavant mastegots al seu germà petit, flirtejant amb la veïna innocent de la finestra del davant i fent algun negoci sospitós pel barri. Tenir un nas tan cinematogràfic pot ser de gran utilitat per seguir el rastre dels papers més apropiats. Esparbé és un actor de fi sentit de l’humor, però també és malcarat o transcendent si l’ocasió així ho demana. La seva versatilitat tant al cinema com al teatre ens ha dut a fer un arbre de connexions ben rar. L’última estrena, 'Barcelona nit d’hivern', ens porta a recórrer els Nadals més estranys d’arreu del món. 'Incidencias', als cinemes el 31 de desembre, explica el caòtic últim dia de l’any en un tren d’alta velocitat i això dóna peu a David Vidal per parlar d’aquesta font d’inspiració, que ha seduït escriptors i directors, com els germans Lumière, Patricia Highsmith, Alfred Hitchcock o Graham Greene. L’obra teatral 'El rei borni', un moment clau en la carrera de Miki Esparbé, es va estrenar a la Sala Flyhard, i d’aquí sortim per fer un tomb per les moltes vides del barri de Sants. Finalment estirem un parell de fils que ens acosten al món del còmic i els menús infantils, algunes altres debilitats del nostre protagonista d’avui.