24/6: No canvia res

EN ELS ÚLTIMS ANYS s’ha anat fent visible com una Espanya ultraconservadora -que encarna políticament el PP, que aspirava a encarnar Ciutadans i que ideològicament no és lluny de Vox- estava acampada als aparells de l’Estat: justícia, cossos de seguretat, mitjans estatals de comunicació... Potser havia estat sempre així, però la resposta a la qüestió catalana els ha envalentit. Contra aquest monopoli ideològic de l’Estat, tota la resta de l’espectre polític va votar la moció de censura de Sánchez sense entusiasme però amb l’esperança que avançaria una mica cap a la neutralitat d’aquests aparells de l’Estat. No ha passat. La Manada, la situació dels presos catalans, el cas Castor, les querelles contra periodistes... Poc temps? En una estructura tan piramidal com la de l’Estat, un canvi de govern podia iniciar una lenta virada d’aquests sectors, per si de cas. No hi ha hagut virada. Les sentències, les querelles i les tertúlies són les mateixes. Potser perquè aquests sectors es volen fer forts a les seves poderoses trinxeres, governi qui governi. O potser perquè el govern de Sánchez no els inquieta: han llegit els missatges -es diguin Borrell o Marlaska- com una garantia que no els pensen tocar. Creuen que res no canviarà. I, per tant, res no canvia.