Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

20/1: Judici a la Transició

El judici del cas Palau seria així el fascicle català d’un judici general a una Transició que no va voler resoldre amb transparència el finançament dels partits

¿EL CAS PALAU ha estat un judici a CDC? És evident que sí. ¿Ha estat un judici al catalanisme? Algú ho ha escrit, tot i que Fèlix Millet passava més aviat per ser un amic d’Aznar. És alguna cosa més, políticament? El mateix dia que es feia pública la sentència del cas Palau -pendent encara de recorregut judicial- començava el judici sobre el finançament del PP a València i es reunia el tribunal del judici pels ERO contra el govern socialista andalús. Segur que el mal de molts no rebaixa la responsabilitat de cadascun. I tampoc es tracta de jugar al ventilador ni de fer servir aquests casos com a munició política selectiva (veure el mal dels altres i no el propi). El judici del cas Palau seria així el fascicle català d’un judici general a una Transició que no va voler resoldre amb transparència el finançament dels partits, i en la qual com a mínim alguns partits governants van muntar sistemes de finançament irregulars i, en alguns casos, persones concretes en van obtenir beneficis personals. Qui ho va fer, allà on es va fer, es pensava que això era normal i que no passaria res. Tot i que no per a tothom igual, ha acabat passant. Potser perquè el règim de la Transició ha caducat molt més del que es pensen alguns dels seus defensors.

Riure, malgrat tot

Etiquetes