OBSERVATORI DE L’ÀSIA

El Japó dels santuaris

Un cas d’assassinat i suïcidi ritual a la ciutat de Tòquio que va passar recentment ha deixat la societat japonesa en estat de xoc. El crim va tenir lloc al famós santuari xintoista de Tomioka Hachiman, fundat el 1617, on cada any se celebra un dels festivals més populars de la capital japonesa i que, a més, està íntimament lligat a la competició de sumo. Mentre sortia del seu cotxe, Nagako Tomioka, la summa sacerdotessa del santuari, va ser assassinada pel seu propi germà, Shigenaga, amb una espasa catana de samurai de 80 centímetres. La dona de Shigenaga va intentar matar el xofer de la sacerdotessa sense èxit. A continuació, en el que es considera un suïcidi ritual acordat, Shigenaga va acabar amb la vida de la seva dona amb la catana abans de matar-se. De moment, tot plegat cal emmarcar-ho en una agra disputa familiar pel control del santuari.

El xintoisme, com a religió nacional nipona, ha sigut i és un dels pilars espirituals, polítics i culturals més importants del país des de la seva fundació. Des de temps immemorials es manté una relació íntima entre el xintoisme i l’emperador, que justifica la seva autoritat com a descendent directe d’Amaterasu, la deessa del sol, màxima deïtat del panteó xintoista. També fa pocs mesos, la princesa Nori, filla de l’emperador, va ser nomenada summa sacerdotessa d’Ise, el santuari més important del Japó. I, cosa que és més important, el xintoisme ha passat a jugar un paper en la política del país, de manera sempre discreta, però molt rellevant, que no tenia des de la Segona Guerra Mundial, quan era considerat la religió d’estat.

Els seus més de 80.000 santuaris s’administren a través de l’Associació de Santuaris Xintoistes, que disposa d’una branca política anomenada Associació Xintoista de Lideratge Espiritual (AXLE). Aquest ens defensa la modificació de la Constitució japonesa per eliminar els límits imposats al país després de la Segona Guerra Mundial. Són partidaris de la creació d’un potent exèrcit nipó; defensen el santuari de Yasukuni com a lloc de repòs de tots els herois de guerra; mantenen posicions molt hostils davant la Xina i Corea, i volen reforçar la figura de l’emperador. És a dir, reclamen un retorn als valors japonesos anteriors a la desfeta del 1945. Malgrat que algunes d’aquestes posicions poden semblar extremes, actualment més de 300 parlamentaris de la Dieta japonesa són membres d’AXLE, la major part del Partit Liberal Democràtic. Entre els membres més destacats, hi trobem el mateix primer ministre, Shinzo Abe. Mentre que una part de la societat japonesa situada a l’esquerra i centreesquerra es mira amb molta preocupació la creixent influència del xintoisme polític en l’elit política del país, Abe argüeix que el Japó ha de jugar al món el paper de potència que li correspon com a motor econòmic global.

Curiosament, Tomioka Hachimatsu és considerat un santuari dissident en el xintoisme, ja que el setembre passat va decidir sortir de l’Associació de Santuaris per elegir com a nova summa sacerdotessa l’ara assassinada Nagako Tomioka. Malgrat que res fa pensar en cap mena de conspiració, després d’aquest fet luctuós cap santuari se sent segur fora de l’Associació, que queda, per tant, indirectament reforçada. De la mateixa manera, la seva branca política manté intacte el seu paper de lobi polític més privilegiat.

Etiquetes