El dia de la mort d'un escriptor
"Com és que tornes avui? Que no vas venir ahir?", pregunta la senyora de fer feines a l'experta en llibres i devedés, que acaba d'entrar a la sala de maquillatge de la tele. "Sí, carinyet, don't talk me about it !", contesta ella vessant estrès. "És que s'ha mort un escriptor i m'han demanat així en plan megafavor que en vingui a parlar. T'ho pots creure? Em truquen a les set, que jo estava com una soca, perquè ahir vaig tenir un sopar megacalòric i megaalcohòlic, aviam si podia apagar el foc..." Però ho diu contenta, perquè ella, al programa, cobra per peça, i la peça de l'escriptor mort serà extra. Ella només ve un cop al mes a parlar de llibres i de devedés (les seves dues grans passions). "Ah, i qui s'ha mort? El coneixies?", demana la senyora de fer feines. "Res, un escriptor. No, no el coneixia personalment, però en aquest mundillo tots tenim amics comuns..."
La perruquera la fa seure. Li agafa la melena pèl-roja acabada de rentar. "Vols que te l'allisi?", li pregunta. "Doncs és que, mira, és que, no. És que avui anem al Liceu amb el conseller (un compromís del Pere) i pensava anar a la pelu , però, esclar, no podré, perquè d'aquí sortiré a las quinientas ... ¿Tu em podries fer un recollit en plan divina de la muerte que em duri fins a la nit?"
Mentre li fan, es mira les fotos del Lecturas i les comenta tota riallera. ("Que lletja està, la Kate Moss"). Però s'interromp quan arriba la vídua de l'escriptor, que també s'ha de pentinar. L'experta en llibres i sèries compon un somriure tristíssim i se li abraça. "No ens coneixem personalment -li xiuxiueja-, però em consta que el teu marit era una persona molt generosa". Fa una pausa i afegeix (aquest cop en veu alta): "La prova és que a mi, que sóc una mindundi , em va dir que li havia agradat molt el meu poemari Freda i febril !" I es toca, coqueta, el recollit.
