ENTREVISTA A PERE LÓPEZ

“Estem molt a prop d'aquella sensació de canvi que es va generar el 2009”

El candidat socialdemòcrata aposta per aprovar la despenalització de l'avortament aquesta legislatura i veu "possible" un pacte postelectoral amb L'A

Després de les eleccions generals del 2015, Pere López torna a encapçalar la candidatura del PS amb l'objectiu de fer fora DA. Aquesta vegada, a més, els socialdemòcrates han assolit una entesa amb L'A a les parroquials. Per què un elector ha de votar d'Acord a la parroquial i PS a la nacional?
Perquè votant la llista parroquial de d'Acord estàs donant més possibilitats perquè el programa del PS es pugui tirar endavant. Al cap i a la fi tenim un Consell General que s'escull amb dos modalitats, però els 28 consellers se sumen al mateix grup i voten les mateixes lleis i les treballen conjuntament. 

Passades les eleccions hi ha possibilitat de formar govern amb L'A. El pacte s'allargaria o és estrictament electoral?
És una qüestió de la qual no hem parlat. D'Acord neix amb la voluntat de fer un canvi de país i de fer una sèrie de reformes importants com el sistema electoral, la contractació pública, l'accés a la informació per part dels ciutadans i la possibilitat d'impulsar consultes ciutadanes. Aquest és el compromís actual que tenim PS i L'A i que impulsarem la propera legislatura. Si no hi ha un escenari clar de govern per cap partit i estem en disposició de formar govern estem disposats a parlar amb qualsevol formació política, però també és cert que portem un recorregut amb Liberals d'Andorra molt positiu d'entesa i col·laboració que no els situa al mateix nivell que les altres formacions polítiques. Disposats a parlar amb tothom, però amb DA s'ha de reconèixer que la passada legislatura van tenir molt poca capacitat de diàleg, molt poca capacitat d'entesa i molt poc respecte i, per tant, la relació no és particularment bona perquè ens han passat, literamlemnt, per sobre.

"És cert que amb L'A hi ha un nivell d'entesa superior respecte a les altres formacions polítiques"

Per tant, el pacte PS-L'A, en cas que sigui possible, és la via més factible?
És una via possible. Es fa difícil pensar com quedarà el Consell General, ja que segons el que acabi passant en algunes parròquies podem estar passant d'un escenari a un altre i pot dependre d'alguns vots.

Es fa difícil concebre un govern socioliberal, amb polítiques claus estant allunyats.
Amb totes les excepcions fetes de què no hi ha acord de govern parlat ni treballat i que això només es farà després de les eleccions, combinacions de governs socialiberals n'hi ha moltes. De fet, és una de les fórmules més freqüents a tota Europa. Hi ha exemples propers i semblants a Andorra com ara Liechtenstein i Luxemburg.

Una de les raons del pacte, com acaba d'esmenar, és la necessitat de modificar la llei electoral per motivar una major representació.
Sense tocar actualment el marc constitucional, no diu enlloc que el segon conseller de les llistes territorials ha de ser també pel partit més votat. Per això proposem que el segon conseller sigui per la segona llista més votada, a menys que la primera dobli en vots la segona. El que demanem és donar veu activa, amb consellers generals, a una sèrie de votants que en el cas del PS són molt importants. A les parròquies més poblades l'actual sistema deixa aquesta gent sense representació al Consell.

"Álvarez té la virtut de dir coses que a Demòcrates es pensen sovint i que no tenen la valentia de dir-les"

En el debat territorial de Sant Julià de Lòria el candidat de DA i ministre de Salut en funcions, Carles Álvarez, va dir que la minoria “no serveix per res”. Què li sembla?
El senyor Álvarez com a mínim té la virtut de dir coses que a Demòcrates es pensen sovint i que no tenen la valentia de dir-les. Ara, està clar que la minoria al Consell General en aquests darrers anys no ha comptat absolutament per a res. És un exemple més del tarannà de democràcia de DA, potser passades les eleccions alguns començaran a canviar d'opinió.

Durant el míting a Encamp va dir que “el canvi és possible”. Només falten algunes hores perquè s'acabi la campanya electoral, aquest sentiment va creixent?
Si comparo el que em passa ara amb el que em passava el 2015 o el 2009, estem molt més a prop de la sensació que es va crear el 2009. Ara percebo una sensació d'esgotament, de fatiga per part de la ciutadania i molt descontentament amb l'actual govern. A la vegada que percebo una esperança de canvi perquè la gent que t'ho diu, t'ho manifesta. Estem molt a prop de la sensació que hi havia ara fa 10 anys, els elements estructurals del 2009 estan sent els mateixos que m'estic trobant durant aquest dies de campanya. Molta gent té ganes de canvi i està il·lusionada i amb espurna d'esperança perquè aquest canvi pugui finalment arribar.

Això vol dir guanyar les eleccions o es conforma amb poder formar govern?
No poso cap límit ni cap llindar. Amb les poques hores que queden aprofitarem per parlar amb els ciutadans i preparar el debat nacional... a partir d'aquí seran els andorrans qui decidiran.

L'acord amb la Unió Europea ha de servir per millorar les condicions laborals dels treballadors, amb la implementació, per exemple, d'un atur obligatori?
Ens ha de portar la possibilitat de créixer en el sector serveis que avui en dia ho tenen molt difícil, però té també per nosaltres un component social molt important. És evident que un acord de lliure circulació de mercaderies i de serveis ha d'anar lligat amb una certa homogeneïtzació de les polítiques salarials i de les condicions laborals. Ha de ser positiu pels treballadors, sens dubte.

No m'ha contestat. Això vol dir la implementació d'un cotització d'atur obligatori?
Això vol dir que hi ha d'haver una equiparació de les polítiques salarials, de les condicions laborals i fins i tot amb tema d'acomiadaments, descansos laborals, horaris...

"El que no podem pretendre és competir a base de carregar l'esforç a la classe treballadora"

Andorra està preparada per assumir aquests canvis, amb els costos que això suposa?
Andorra ha d'estar preparada per assumir-ho. El que no podem pretendre és competir a base de carregar l'esforç a la classe treballadora. La nostra competència amb la UE ha de ser en positiu per la via de la creativitat, del talent, de la capacitat i de donar suport als emprenedors. No podem aspirar a ser competitius si és a base de tenir unes condicions laborals pitjors perquè això vol dir que el producte no és prou atractiu o no pot tenir durada. Si la competitivitat només s'aconsegueix amb horaris més durs o pagant pitjor als treballadors no se sostindrà a llarg termini.

Si arriben a governar, les negociacions amb la UE s'han de revisar de cap i de nou i tornar a començar?
El primer que caldrà fer és posar els papers a sobre de la taula, això és claríssim. Caldrà fer públiques actes de reunions i els compromisos adquirits. Quan Espot diu que al mes de juny s'ha de signar un acord marc amb la UE i ningú en sap res deixa en evidència el que nosaltres fa dies que diem: que hi ha coses que no s'han explicat i que s'està esperant descaradament al 8 d'abril per explicar-les perquè puguin tenir la declaració de fets consumats. Si tot això està ocult segurament hi ha alguna cosa que passa o que els nostres ciutadans veurien amb mals ulls. Perquè coneixent a Martí i Espot, si fos positiu, ja ho haurien anunciat 25 vegades. Per tant, si tot això es fa públic i s'ha de desfer alguna posició s'haurà de fer.

"El sistema de quotes i el monopoli de FEDA i Andorra Telecom són línies vermelles"

Porten al programa el manteniment del sistema de quotes i els monopolis de FEDA i Andorra Telecom, tot i que un dels principals objectius de la UE són acabar amb els monopolis i la lluita per un lliure mercat. Europa ho validarà?
És un dels grans dubtes que hi ha en aquesta negociació. No sabem si Europa ho accepta o quines condicions ha posat. El que sí que tenim molt clar és que per Andorra això són dues qüestions de les quals no se'n pot parlar. Si no hi ha un sistema de quotes no ens podem arriscar a una lliure circulació de treballadors perquè els costos sanitaris o de tot tipus de drets poden ser immensos. A més, la pressió sobre el mercat laboral pot fer baixar encara més els salaris amb la incorporació de mà d'obra disposada a cobrar menys. En el cas dels monopolis passa el mateix. Són dos sectors estratègics de país que amb la seva existència s'assegura la qualitat de servei i una quantitat importat d'ingressos per a l'Estat. Una lliure circulació en aquest àmbit duria a terme la desaparició de FEDA i Andorra Telecom amb la portabilitat del deteriorament del servei amb el pas del anys perquè un mercat petit deixi de ser interessant per les futures noves companyies que operessin al país.

Són línies vermelles?
Absolutament vermelles. El que passa és que després de tant temps que en parlem estaria bé saber què ha dit la UE en relació a aquest dos temes.

En relació a la despenalització de l'avortament, al llarg de la campanya, i així també ho recull el programa, han apuntat la necessitat d'incloure un quart supòsit per dificultats econòmiques per a la mare.
Les demandes van creixent i no es pot tenir el mateix discurs que fa 10 anys. Una dona que està embarassada i que té la sensació que la seva situació laboral, seguretat econòmica o edat no li permeten garantir la vida del seu fill amb condicions de seguretat és una situació fàcilment comprensible perquè pugui avortar. Portar un fill al món no és una decisió qualsevol perquè suposa molta responsabilitat i despeses i més en un moment en què els horaris i la seguretat laboral ho dificulta molt més.

Si vostès arriben a l'executiu aquesta legislatura es despenalitzarà l'avortament?
Si tenim la força política per tirar-ho endavant la propera legislatura aquest projecte de llei s'ha d'entrar a tràmit parlamentari.

"La propera legislatura el projecte de llei per despenalitzar l'avortament s'ha d'entrar a tràmit parlamentari"

Cal un referèndum previ, tal com porta L'A al programa electoral?
El nostre compromís polític no és passar pel referèndum, però si és necessari per obtenir una majoria suficient amb altres formacions polítiques que se sumin a aquesta voluntat haurem d'arribar a una entesa. Per nosaltres fer un referèndum o posar en consulta un element com aquest seria com demanar si vostè està a favor d'abolir l'esclavitud. Però si això s'entén per altres formacions polítiques com una manera per agafar més força per entrar el projecte de llei ho veuríem bé.

Si hi ha una trucada de Roma amb l'amenaça que si es tira endavant el copríncep episcopal abdica, què passa?
S'ha de tenir en compte que algunes formacions polítiques, especialment DA i terceravia, estan utilitzant la fórmula de fer servir aquests escenaris per no explicar els seus posicionaments polítics. A les alçades que estem estaria molt bé que DA i terceravia expliquin clarament als electors i ciutadans que les posicions majoritàries dins de les seves formacions és no a l'avortament per qüestions ètiques, morals i de convicció religiosa. A DA hi ha molta gent en llocs molt importants a la llista nacional, a la territorial, ministres i exministres que són gent molt vinculada a l'església catòlica i de l'ala més conservadora com la democràcia cristiana. El que no és molt lícit políticament és evitar posicionar-se i treure personalitats alienes a la formació i propostes que la Constitució no recull enlloc. O s'està a favor de la despenalització de l'avortament o no.

D'acord. Però si es donés el cas què faria Pere López?
La Constitució és molt clara. Les lleis s'aproven amb una majoria parlamentària i la llei se signa per un copríncep. No hi ha cap altre escenari possible. I això és el que ens convé recordar als que volem despenalitzar l'avortament. Per això apel·lo a tots aquells que hi estan a favor que si no hi ha majoria parlamentària per fer això és difícil parlar d'una altra cosa. Ara és el moment i no s'ha de distreure el vot amb formacions contràries a la despenalització de l'avortament.

"La Constitució és molt clara i les prerrogatives que té cadascú també"

No s'aturarien amb cap trucada.
No puc arribar a pensar que algú estigui disposat a no complir el marc constitucional. La Constitució és molt clara i les prerrogatives que té cadascú també. Per tant, pensar que hi ha algú que està disposat a saltar-se la Constitució em sembla un plantejament que em costa molt de creure.

Un dels elements dels quals el PS n'ha fet el seu cavall de batalla ha estat l'habitatge. Al llarg de la campanya han explicat diverses propostes en aquesta matèria com la creació d'habitatge de protecció oficial. Proposen escurçar de 5 a 4 anys el contracte de lloguer. Per què?
No és ben bé escurçar, ja que la nova llei ja permet que sigui de 4 anys. El que és molt important per nosaltres és que la renovació del contracte pugui ser pel mateix període. Ara les pròrrogues són d'un sol any i, per tant, vençut el primer termini la situació de precarietat pel llogater que cada any se li renova el contracte pot durar eternament.

Al programa parlen de “reforçar la regulació” dels pagaments dels lloguers. Això vol dir posar topalls?
No, aquesta mesura va relacionat als impagaments. No estem a favor de posar cap topall, no té cap sentit ni cap mena de lògica aplicar un límit en l'increment de preu perquè el que acaba provocant és que si un propietari vol fer algun increment i aquell llogater no li va bé genera un nou contracte amb la qual cosa no se soluciona el problema. L'única fórmula per solucionar la problemàtica del lloguer és que hi hagi més pisos al mercat, perquè els pisos van buscats, no n'hi ha i per tant el preu puja. Amb l'entrada d'uns 150 pisos de lloguer de protecció oficial el preu baixaria perquè si quan vas a buscar pis en lloc de no trobar-ne cap tens diverses opcions tens més capacitat de negociació i ràpidament els preus tendiran cap a una normalitat.

"Només aquells propietaris que cobrin el preu del lloguer marcat com assequible podran rebre ajudes del Govern"

També recollen la idea d'aplicar “rebaixes i deduccions” en impostos de Govern i comuns. Quins?
Nosaltres principalment parlem de l'Impost sobre els Rendiments Arrendataris, però queda clar que qualsevol ajuda de l'estat ha d'anar vinculada a què el preu del lloguer sigui un preu assequible que vindrà determinat per un estudi de preus segons la zona del país. El que no podem fer és baixar impostos com ha fet DA, per exemple amb el pla Renova, per la construcció o renovació d'habitatges de lloguer que al final es converteixen en pisos de luxe. Només aquells propietaris que cobrin el preu del lloguer marcat com assequible podran rebre ajudes del Govern.

Al llarg de la campanya també han promès augmentar el salari mínim fins als 1.200, així com una pensió mínima garantida amb 20 anys de cotització, 13a paga per als pensionistes... Algunes formacions han titllat aquest paquet de mesures d'impossibles. Ho són?
Són possibles. Però el més important és que això és necessari per millorar la qualitat de vida de molts ciutadans. Donar l'esquena a aquestes situacions és donar l'esquena a la realitat. En aquest país és impossible viure amb menys de 1.200 euros i amb això la vida ja és molt justa. És finançable perquè actualment els que més tenen no paguen impostos.

Quant a la Llei qualificada de relacions laborals, parlen de derogar-la. Això vol dir tornar a l'anterior?
No. El que nosaltres proposem és fer una derogació selectiva de totes les retallades que hi ha hagut com la reducció dels costos d'acomiadament, la reducció de remuneració de les hores extres, les jornades de descans... i deixar les milles que ha aportat com el contracte per escrit o la baixa per maternitat. En canvi, amb la Llei de la Funció Pública sí que parlem de derogar-la per complet, tornar a l'anterior i reiniciar les converses amb el col·lectiu a partir dels 33 punts d'acord que sindicats i el Govern del PS van assolir durant el mandant del 2009.

"Les coses [en relació al casino] s'han fet tan malament que segurament estem abocats a uns processos judicials durant uns quants anys"

Què cal fer amb el casino?
Complicat. El que cal fer és entendre realment el què ha passat. Perquè quan veus la cònsol major d'Andorra la Vella que discrepa sobre el motiu real d'anul·lació sembla que no se'ns han donat totes les explicacions en relació al que ha passat. A partir d'aquí caldrà veure quin recorregut judicial pot tenir tot plegat. Si les coses s'han fet tan malament que això pot estar empantanat judicialment per anys, serà la conseqüència del que ha fet DA. Si s'albira alguna possibilitat de reconduir es podria intentar fer una nova licitació o si hi ha encara alguna possibilitat de salvar el casino a Andorra. A mi em fa la sensació que les coses s'han fet tan malament que segurament estem abocats a uns processos judicials durant uns quants anys.

QÜESTIONARI EXPRÉS

Quan va decidir dedicar-se a la política?
Entre l'any 2003 i 2004.

Com s'ha pres la família la decisió de tornar a aspirar a ser cap de Govern?
Les meves filles, el meu pare i la meva germana ja fa anys que saben la meva vocació. 

Quina és la seva major por?
Que els hi passi alguna cosa a les meves filles. 

Què val un bitllet senzill de bus?
1,85 euros.  

Com li agradaria morir?
Sense patir, com a tothom. 

En quina ocasió menteix?
Crec que no menteixo mai, però hi ha moments que no es pot dir tota la veritat. 

On es va fer el primer petó?
No ho recordo. 

És de cuinar o que li cuinin? Com es fa una truita de patates (breument)?
M'agrada més que em cuinin, tot i que fa poc he comprat un aparell que es diu Termomix i estic cuinant una mica. Una truita es fa tallant la ceba i la patata es fregeixen i després es barreja tot amb l'ou. N'havia fet, però ara fa temps que no en faig.

Quin és el tret que més detesta en altres persones?
Que em diguin una cosa quan sé que no la pensen. 

Si hagués d'anar a sopar amb un dels altres candidats, a qui escolliria?
Jordi Gallardo.