Publicitat
Publicitat

DÍGITS I ANDRÒMINES

El Born, un barri hiperconnectat

L'àrea que envolta l'església de Santa Maria del Mar és un paradís digital, amb una alta concentració d'infraestructures que demostren les aplicacions possibles de la tecnologia en entorns residencials i turístics

Posats a citar una zona de Barcelona on hi hagi un desplegament intensiu de tecnologies, és probable que molta gent citi el districte 22@, que va ser concebut per facilitar la disponibilitat de serveis TIC per a les empreses. Però aquesta setmana, amb motiu del fòrum 'Internet of Things' convocat per Cisco -l'empresa que fabrica més de la meitat dels routers que canalitzen el trànsit mundial d'internet-, hem comprovat que l'àrea que envolta l'església de Santa Maria del Mar és un paradís digital, amb una alta concentració d'infraestructures que demostren les aplicacions possibles de la tecnologia en entorns residencials i turístics. Fem-hi un recorregut.

Ja ens hem acostumat a veure en els indicadors de moltes parades el temps que falta perquè arribi el nostre autobús. Però a la parada del costat de l'estació de França per on passen les línies 36, 39, 59 i 64 l'equipament tecnològic va més enllà: al costat del banc hi ha tres ports USB per carregar el telèfon mentre esperem, i una pantalla tàctil permet consultar rutes de transport i informació ciutadana. La marquesina està connectada per wifi a una antena penjada d'un dels fanals de l'altra banda del carrer, al Pla de Palau.

A sota de l'antena hi ha una discreta caixa de color gris: el concentrador que rep el senyal dels sensors incrustats en l'asfalt de les places d'aparcament situades al davant de l'escola de nàutica. Aquests discs, d'uns deu centímetres de diàmetre, detecten magnèticament la presència d'un objecte metàl·lic, i amb l'absència de llum confirmen que és prou gran per ser un cotxe, i es descarta així que es tracti d'una moto. Mitjançant el protocol Dust per a dades urbanes, els sensors notifiquen en temps real quines places estan disponibles, i els conductors que volen aparcar les poden buscar amb una aplicació mòbil denominada Parker, que també permet pagar el preu de l'estacionament sense haver d'anar al parquímetre ni disposar de monedes. John Baekelmans, de Cisco, assegura que el cost del sistema queda amortitzat en menys d'un any gràcies a l'estalvi en personal d'inspecció dels tiquets de la zona blava.

Just a l'entrada del flamant Centre Cultural del Born, al costat del pal amb la senyera, hi ha un fanal que a més d'il·luminar la zona amb llum ho fa amb cobertura wifi, però també comunica dades de temperatura, humitat, nivell de soroll i pol·lució al tauler municipal de comandament. Ho fa gràcies a uns sensors de baix cost semblants a l'Smart Citizen Kit que ha desenvolupat l'Institut Català d'Arquitectura Avançada amb un processador Arduino, i que qualsevol ciutadà pot comprar per menys de 120 euros a la plataforma de micromecenatge Kickstarter per incorporar-se a una xarxa mundial de dades mediambientals. Al mateix fanal hi ha un altre dispositiu, semblant a una càmera, que apunta cap a terra i és en realitat un comptador de les persones que passen per sota, proporcionant una indicació del trànsit de vianants a la zona.

A la mateixa confluència del passeig del Born amb el carrer del Comerç, els telèfons i tauletes que es connectin a la xarxa wifi municipal poden mostrar anuncis publicitaris superposats a la imatge que capta la càmera del dispositiu, en què apareixen promocions específiques que ofereixen els comerços cap als quals s'orienta la càmera. Un exemple de realitat augmentada vinculada al lloc on som, sense cap aplicació especial, i que també es podria fer servir per modular el ritme de canvi dels semàfors.

Prop d'allà, els contenidors de recollida selectiva de deixalles del tram final del carrer Comerç semblen com els altres, però cadascun conté diversos sensors -de volum, de temperatura, de gasos- que detecten si estan plens i si produeixen olor, i el petit emissor que tenen a la part superior ho transmet al centre de comandament, on es determina si cal avançar la recollida o es pot endarrerir, i s'optimitzen així les rutes dels camions.

Els fanals, protagonistes silenciosos d'aquesta xarxa, no serveixen només com a suport de les antenes. Al voltant del Born n'hi ha una vintena que fan la seva funció bàsica, il·luminar, amb més eficiència: sobretot perquè les bombetes han estat substituïdes per leds, però també perquè només s'encenen a ple rendiment quan hi ha activitat al carrer, i notifiquen a la central les seves necessitats de manteniment. En el camp de l'enllumenat dinàmic, Barcelona és una de les ciutats on Philips vol provar un sistema que permet canviar interactivament el tipus de llum d'una plaça o un edifici, fins i tot per part dels mateixos ciutadans.

Moltes d'aquestes aplicacions són possibles gràcies als 500 quilòmetres de fibra òptica -de propietat i gestió municipals- que hi ha instal·lats als carrers de Barcelona, i que serveixen com a xarxa troncal dels més de 500 punts d'accés wifi que els ciutadans poden fer servir per connectar els seus dispositius, però també recullen i transporten les dades dels sensors. En altres casos es podrien fer servir les xarxes de telefonia mòbil: ja es poden comprar mòduls de connexió 2G per menys de 10 dòlars, 3G per menys de 30 i 4G per uns 120.

Els desplegaments massius de l'anomenada "internet de les coses" es produiran durant aquesta dècada. S'estima que el 2020 hi haurà al món 30.000 milions d'objectes autònoms connectats i uns 200.000 milions connectables. Molts estaran en els sectors de l'energia, el transport, el comerç -a Las Vegas hi ha casinos que tenen totes les fitxes de joc etiquetades digitalment- i la fabricació, cosa que explica la participació d'empreses com Rockwell, Zebra i Schneider en el fòrum de Barcelona. Però ja portem nous objectes connectats a sobre, com els rellotges intel·ligents i els dispositius que monitoritzen l'activitat física. I en veurem més: a principis de l'any que ve, alguns fabricants d'electrodomèstics trauran rentadores, rentaplats, altaveus i condicionadors d'aire que faran servir el protocol AllJoyn del fabricant de xips Qualcomm per notificar-se mútuament el seu estat i quines funcions poden oferir. Això sí, caldrà que algú posi ordre i deixi clars els límits de la privacitat en tota aquesta allau de dades.