Publicitat
Publicitat

Dígits i andròmines

CES: més grans, corbades i flexibles

"Jo la tinc molt grossa". "Sí, però la meva es doblega més". Aquest podria ser el diàleg entre els grans fabricants d'electrònica de consum a la fira de Las Vegas. Parlant de pantalles, esclar

E l Consumer Electronics Show té lloc a Las Vegas, però els productes estrella que s'hi presenten vénen de l'altra banda del Pacífic. Tres de les cinc empreses que participen en la tradicional competició per oferir televisors de pantalla més gran, amb funcions més sofisticades, més connectats i de més definició, són japoneses (Panasonic, Sharp i Sony) i les altres coreanes (LG i Samsung).

Generalitzada ja l'alta definició a les graelles de programació i a les llars i pendent encara la popularització de les imatges tridimensionals, el nou argument de la indústria per afavorir la renovació del parc de televisors es diu UltraHD, una tecnologia que quadruplica -també es coneix com 4K- la resolució dels actuals models Full HD. Cada marca té almenys un televisor 4K en la seva gamma més alta: el de Samsung té 85 polzades, el de Panasonic 65, Sharp n'ofereix un de 60 i tant Sony com LG disposen de dos models, de 55 i 65 polzades. La qualitat del sistema és espectacular, però té el mateix punt feble que el 3D: la falta de programació 4K. Per això Sony prepara per després de l'estiu un servei de distribució de contingut audiovisual en aquest format, que arribarà per internet.

I és que ja es dóna per fet que els televisors estan connectats a la xarxa, fins al punt que alguns fan funcions d'ordinador. Panasonic en té un amb pantalla tàctil en què es pot dibuixar amb llapis, i que ofereix a cada membre de la família una pàgina per guardar els seus canals i aplicacions preferits. Amb els de Sharp i LG es pot partir la pantalla per accedir a aplicacions mentre es veu la tele. I al de Samsung se li pot parlar per demanar-li que ens recomani pel·lícules en què surti un actor concret.

Per combatre la por dels compradors a l'obsolescència d'uns televisors francament cars, els enginyers han pensat en tot: alguns models de Samsung són modulars, per poder actualitzar l'electrònica sense haver de canviar la pantalla. I tant aquesta empresa com LG permeten visionar alhora dos programes en 2D en la mateixa pantalla 3D, fent servir ulleres diferents.

Per cert, els televisors ja no són necessàriament plans: al CES s'han vist aparells amb pantalla de perfil corbat. Fan servir la tecnologia OLED (imatges més contrastades i ràpides que els panells TFT, i amb menys consum d'energia) i es promocionen amb l'efecte envoltant de les imatges (Samsung feia les demostracions amb unes imatges del nostre Palau de la Música) però la gràcia és que ofereixen una millor visió lateral que les que són del tot planes.

En l'àmbit de la informàtica, a Las Vegas s'han vist totes les variants possibles d'equips amb sistema operatiu Windows 8 de Microsoft, molts amb pantalla extraïble que funciona com a tauleta. Criden l'atenció els ordinadors de taula , una mena de tauletes gegants (les de Lenovo i Sony tenen 20 polzades i la de Panasonic 27) per fer servir en posició horitzontal, sobretot per jugar: els taulers del Monopoly i el Trivial o la pista d'hoquei passen a ser una pantalla multitàctil, que també serveix als jugadors de pòquer per llançar-hi les cartes de la jugada que tenen al seu smartphone .

La dèria per les pantalles grans també ha arribat als telèfons: Samsung va inaugurar amb el Galaxy Note la categoria dels phablets o tauletòfons, amb pantalla de més de cinc polzades que permet prescindir d'una tauleta. Ara s'hi han afegit ZTE amb el Grand S i Sony amb l'Xperia Z -que a més és submergible- però el trofeu al més gran se l'emporta Huawei amb les 6,1 polzades del seu Ascend Mate.

També hi ha qui no vol portar a la butxaca un aparell tan gros, però voldria tenir una pantalla gran. La solució d'aquesta aparent contradicció sembla més a prop gràcies a les pantalles flexibles: les Youm de Samsung són de tecnologia AMOLED i es poden enrotllar a dins del dispositiu.

Però al CES no hi ha només televisors, ordinadors i telèfons mòbils. De fet, alguns dels aparells més interessants són electrodomèstics. LG ha tornat a mostrar el seu Styler, un armari amb mida i aspecte de nevera que neteja, desodoritza i elimina les arrugues de la roba que hi pengem a l'interior, mitjançant l'aplicació de vapor.

També són tradicionals els aparells de cuina connectats a internet. Fa temps que ningú promet que la nevera farà soleta la comanda de comestibles, però Samsung ofereix un model amb pantalla tàctil i sistema Android connectat al servei Evernote, per fer la llista de coses que hem de comprar i tenir-la a mà des del mòbil quan siguem a la botiga. Un altre dispositiu domèstic pintoresc és el Flower Power de Parrot, que es clava a la terra de les plantes i ens avisa al telèfon quan es queden sense aigua.

Dues pinzellades del capítol de wearables , l'electrònica per dur posada: la nova versió de canell del monitor Fitbit d'activitat física, per competir amb la polsera Fuelband de Nike, i el rellotge Pebble, amb pantalla de paper electrònic com la dels lectors digitals, que es connecta per Bluetooth al mòbil per mostrar alarmes i notificar la recepció de missatges. Està disponible en diversos colors i s'ha creat amb el micromecenatge dels futurs compradors mitjançant la plataforma Kickstarter.

I en una fira que es fa al país dels automòbils no hi podien faltar els cotxes connectats: BlackBerry presumeix que els seus mòbils nous fan servir el mateix sistema operatiu que molts vehicles; Ford té una aplicació Android que va llegint les notícies mentre conduïm, però amb la veu d'un locutor professional i no amb l'avorrit so d'una conversió automàtica. Tanmateix, com passa amb els televisors, els més espectaculars han estat els cotxes autònoms de dos fabricants no americans: l'alemanya Audi i la japonesa Toyota, provistos de sensors que fan innecessària la intervenció del conductor. Per ara aquests sistemes es promocionen com a copilots digitals, però sembla només qüestió de temps que puguem pujar al vehicle, dir-li on volem anar i posar-nos a fer altres coses. Com un taxi però sense taxista.