Publicitat
Publicitat

Bartomeu-Laporta: mateix origen, camins oposats

Amb la irrupció pública dels dos expresidents es completa l’escenari electoral a Can Barça

El seny i la rauxa catalans representats en dues figures radicalment oposades, gairebé antagòniques, tot i compartir un mateix origen i una mateixa idea el 2010. Ordre i sobrietat en un costat, cridòria i efusivitat a l’altre. To pausat, discurs passional. Acte reduït per als vips, acte de masses al carrer. Encaixades de mans per una banda, abraçades desacomplexades i petons efusius a l’altra. Amb poques hores de diferència, a tot just 500 metres de distància, Josep Maria Bartomeu i Joan Laporta van fer la seva primera aparició pública a la cursa presidencial del Barça. Dues maneres diametralment oposades d’irrompre a les eleccions del 18 de juliol, dues maneres que defineixen perfectament el caràcter dels dos precandidats.

La partida comença

L’escenari electoral de Can Barça està definit. Al tauler ja hi ha totes les peces, a l’espera de la presentació del programa de Joan Laporta, dilluns que ve. L’expresident va preferir començar amb un bany de masses a la seva nova seu electoral, rebut a crits de “president” quan arribava al local, i interromput amb els càntics d’“independència” a mig parlament.

Laporta va arrencar amb simbolisme i imatge més que amb idees i programa, reservats per a la setmana que ve. Després de saludar un per un tots els que van anar a la seu electoral, es va fotografiar amb quatre “velles glòries”, com ell mateix els va anomenar enmig de la multitud: Albert Luque, Enric Masip, Gaby Cairo i Roger Esteller. Una imatge que va deixar entreveure per on podrien passar els seus eixos esportius: un representant de cada secció, des del bàsquet fins al futbol (on s’esperen novetats i hi haurà anunci important dilluns), passant per l’hoquei i l’handbol. Al local de Laporta s’hi van deixar caure l’exencarregat de material del primer equip, Txema Corbella, i antics directius que repetiran aquest any, com Rafa Yuste, Josep Cubells i Maria Elena Fort. L’ex director general del Barça Joan Oliver i l’excandidat Santi Salvat, que donarà suport des de fora a l’equip de Laporta, també eren presents a l’acte, on es va descobrir l’eslògan de la precandidatura: “Laporta president”, ras i curt. Un lema que es repeteix a les parets del local del carrer Provença de Barcelona, reforçat pels grans eixos de la seva aposta: Catalunya, La Masia i l’Unicef, sempre omnipresents.

Ben diferent va ser la primera fotografia de Bartomeu després d’abandonar la presidència i arrencar el projecte que el vol portar a la llotja del Barça, ara sí, a través d’unes eleccions. El president sortint va triar el Col·legi d’Enginyers de Barcelona per fer un acte reduït, pensat per als mitjans i alguns dels principals homes que ajudaran el projecte des de fora, sense entrar a formar part d’una futura junta directiva que ara mateix té 16 noms, a l’espera d’incorporar algun membre més. En el seu primer dia de precampanya, Bartomeu va lluir triplet i equip directiu. El precandidat va presentar les quatre cares noves del seu projecte personal, una manera de distanciar-se de l’ombra de Sandro Rosell i cobrir les baixes obligatòries de la junta anterior. Oriol Tomàs, Emili Rousaud, Enrique Tombas i Maria Teixidor són les incorporacions a una llista continuista en què guanyarà protagonisme Susana Monje, i en què Jordi Cardoner es convertirà en el segon de bord.

“Seguim creixent, seguim guanyant” i “Bo per al Barça” són els dos lemes de Bartomeu, amb una B gegant que s’assembla a un 3, per rememorar així amb aquest element gràfic el triplet.

El millor club

En el seu discurs inicial, que reservava la majoria de les cartes per més endavant, Bartomeu va voler fer èmfasi en el lideratge absolut del Barça a nivell mundial, una situació preeminent aconseguida sense fer “soroll”. “Ens presentem amb un club líder al món en tots els àmbits”, va anunciar amb un missatge implícit cap a Laporta, la principal amenaça ara mateix al lideratge que les enquestes li atorguen: “Vam agafar un club el 2010 amb una excel·lència esportiva però insostenible econòmicament”.

Unes hores més tard, Laporta responia fent-se també partícip dels èxits. “És una evidència que el Barça que avui tenim també és conseqüència de la feina que vam fer durant el meu mandat”, va contestar, còmode davant dels micròfons, l’advocat, que es va estendre llargament en les respostes per intentar persuadir el soci en aquesta cursa contra rellotge que s’inicia amb la recollida de les 2.534 firmes necessàries.

“Tenim Messi en la seva millor versió, tenim trident i tenim triplet”, va repetir amb orgull Bartomeu, conscient que la carta del triplet ja no podrà ser utilitzada pel seu principal oponent. “El Barça actual viu una situació envejable, però hem de fer moltes coses fins al 2021”, va deixar anar l’aspirant, que va remarcar especialment la gestió econòmica que han fet durant els últims anys, que ha portat el club als 600 milions d’ingressos. Unes xifres que amb Bartomeu continuaran creixent de la mà de Qatar Airways, “l’única oferta seriosa”, perquè “les altres companyies no arribaven a aquest nivell”.

Bartomeu té clar que serà una campanya llarga, i s’espera que els atacs per desbancar-lo de la tribuna principal arribin per la via emotiva -Qatar i catalanitat-, però sobretot per la judicialització en què ha estat immersa la institució durant els últims mesos, especialment pel cas Neymar, un jugador que, “li pesi a qui li pesi, juga al Barça”. Conscient de la posició avantatjada de què parteix ara mateix, intentarà no desgastar-se en el cos a cos, i evitarà exposar-se a qualsevol situació de risc.

Un mateix origen

Bartomeu i Laporta, però també Toni Freixa i Agustí Benedito, sorgeixen d’un mateix projecte, el que el 2003 va donar un tomb radical al Barça gràcies a la dedicació dels millors anys de la vida d’uns dirigents joves i entusiastes que van guanyar el gran favorit, Lluís Bassat. “El canvi el 2003 el va fer Ronaldinho. És una bona fornada de directius, i Sandro Rosell és qui tenia més experiència”, va puntualitzar Bartomeu. De l’equip del 2003 n’han nascut, 12 anys més tard, quatre programes diferents, però sobretot dues maneres completament diferents d’entendre el Barça i la manera com es vol projectar al món. La partida ha començat.