Publicitat
Publicitat

Que el crac no tapi el col·lectiu

L’ombra de Leo Messi és tan allargada que amaga tota la resta de coses que passen en un partit. El primer gol d’ahir és una obra d’art que ho tapa tot, però, més enllà de l’eslàlom que ja forma part de l’imaginari col·lectiu culer, el Barça va ser un equip en majúscules, un grup seriós i compacte, que arriba llançat al final de temporada, amb la final de Berlín contra el Juventus entre cella i cella.

Messi és el fet diferencial, però el Barça de Luis Enrique ha acabat pletòric una temporada difícil en molts trams, amb gairebé tots els futbolistes en un estat de forma excels. I això és mèrit de Luis Enrique i el seu cos tècnic. Amb permís de Messi, el Barça també és la seguretat de Ter Stegen amb els peus, l’autoritat de Gerard Piqué, l’incansable quilometratge de Dani Alves, l’equilibri de Sergio Busquets, la intel·ligència de Luis Suárez, la irreverència de Neymar i la brega d’Ivan Rakitic, capaç de competir en intensitat amb els jugadors de l’Athletic. El croat és el lleó del Barça.

En 18 minuts, entre el 10 i el 28, el Barça va tenir sis ocasions clares de gol, que van convertir Iago Herrerín en el millor futbolista de l’Athletic. El conjunt d’Ernesto Valverde no podia sortir de la seva àrea, parapetat a prop del seu porter per un Barça que desborda confiança. Durant vint minuts de somni el conjunt blaugrana va ser demolidor, imparable, un vendaval ofensiu que va deixar atordits els rivals. Després de deu minuts dubitatius, el Barça va amansir l’ímpetu dels jugadors bascos, que lluiten per cada pilota com si fos l’última, i exigeixen màxima intensitat en totes les accions per superar-los.

Si el primer gol de Messi va ser una epopeia a la individualitat, el segon gol va ser un cant al col·lectiu. Rakitic recupera i la posa en profunditat a Luis Suárez, instal·lat al límit del fora de joc, i l’uruguaià cedeix el gol a Neymar perquè marqui a porta buida. Joc de tiralínies i precisió, una jugada que arribava després de la pressió de tot l’equip per recuperar ràpid la pilota, lluny de la porteria de Ter Stegen. El mateix en el tercer gol, després de tocar i bascular cap al carril dret d’Alves, que en el tram final de curs ha tornat a oferir el seu millor moment, just quan el seu final sembla inevitable.

Falta una setmana per tancar la temporada perfecta, per repetir el que es va fer el 2009 amb Pep Guardiola. El Barça viatjarà segur a Berlín perquè hi és Messi, però també perquè el grup està a un nivell que avui dia no té rival.