Publicitat
Publicitat

Natació

Michael Phelps, l’antítesi de Baltimore

L’exitosa imatge del nedador, que aquesta matinada s'ha penjat l'or als relleus de 4x100 lliures, contrasta amb la de la seva ciutat natal

Baltimore té poc glamur. Els seus carrers, on fa un any es van concentrar un grapat de disturbis i protestes racials, no han millorat gaire i encara s’assemblen al perillós escenari que va donar a conèixer la mítica sèrie The Wire, que va obrir el debat sobre la guerra contra la droga i la violència. La decadència que desprèn la ciutat contrasta amb l’exitosa imatge que transmet Michael Phelps, el seu veí més il·lustre, l’esportista que ja acumula 23 medalles olímpiques després de l'or que s'ha penjat aquesta matinada en els relleus 4x100 lliures.

Joey Dorsey, que la passada temporada va jugar al Barça de bàsquet, resumeix per a l’ARA com és la ciutat de Maryland. “Has vist la sèrie? Doncs Baltimore és exactament així. És un lloc difícil per criar-t’hi, especialment si ho fas a la casa d’una mare soltera que ha de compaginar diverses feines per tirar endavant la família. És una experiència molt dura”, reconeix el jugador, que té molt clar d’on ve i no se n’amaga.

No tothom sobreviu a la duresa extrema de Baltimore, a la falta d’esperança que s’hi respira, però Michael Phelps se’n va sortir. Els seus pares, una directora d’escola de secundària i un policia retirat, van saber allunyar-lo de la brutícia (no només física) i la decadència dels carrers. Influenciat per les seves germanes i necessitat d’activitats físiques per controlar la seva hiperactivitat, va trobar el seu hàbitat ideal a les piscines, on ben aviat va començar a destacar fins a convertir-se en el nedador olímpic més jove en gairebé set dècades.

Els Jocs de Rio de Janeiro situen el nedador nord-americà de 31 anys davant el repte més difícil de la seva carrera, un desafiament per sobre de rècords i medalles. Michael Phelps, que disputarà tres proves individuals (100 i 200 metres papallona i 200 metres estils), competirà contra el seu propi llegat que, precisament, divendres li va donar l’oportunitat de ser el banderer de la delegació dels Estats Units en la cerimònia d’inauguració de l’esdeveniment.

Michael Phelps no vol tornar a tancar la seva carrera en fals, tal com va passar fa quatre anys, quan va anunciar la seva retirada després d’uns Jocs Olímpics de Londres als quals va acudir fastiguejat per la rutina d’entrenaments eterns, empès per la por a deixar l’esport que havia donat sentit a la seva vida i la incapacitat per trobar al·licients fora de les piscines. Més enllà d’augmentar el seu palmarès, l’objectiu de Michael Phelps és acomidar-se per la porta gran. La seva obsessió per guanyar, que li va generar problemes amb l’alcohol i que el va obligar a ingressar en un centre de rehabilitació d’Arizona, és malaltissa, i té problemes per acceptar la nova realitat amb la qual haurà de conviure quan deixi de nedar professionalment. Tant és així que fa uns dies va deixar oberta una possibilitat per seguir competint fins a Tòquio 2020.

Rivals disposats a destronar-lo

La nòmina d’aspirants que somnien amb passar als llibres d’història acabant amb el seu regnat és potent i una nova generació de nedadors arriba a Rio de Janeiro disposada a destronar el nord-americà. Entre ells destaquen el sud-africà Chad le Clos, l’home que ja el va privar de l’or per tan sols cinc centèsimes en la final dels 200 metres papallona dels Jocs Olímpics de Londres, i el japonès Kosuke Hagino, que ahir va aconseguir la medalla d’or en els 400 metres estils i que arriba al Brasil amb la millor marca mundial de l’any en els 200 metres estils.

El xinès Sun Yang, un nedador imprevisible que ahir va ser superat per l’australià Mack Horton en una final dels 400 metres lliure en què es va haver de conformar amb la plata, és un altre dels adversaris més creïbles amb els quals haurà de competir Michael Phelps, l’exitós veí de la decrèpita ciutat de Baltimore.

PUBLICITAT
PUBLICITAT