Publicitat
Publicitat

VALLPARADÍS

La diferència entre un club i una secció

Explica Ettore Messina que a tots els clubs on ha treballat ha tingut accés directe i instantani al president de l’entitat. Cada vegada que ha necessitat reunir-se amb el màxim mandatari, ha trobat amb facilitat el moment per fer-ho. L’única excepció va arribar quan va ocupar la banqueta del Reial Madrid. Quan l’italià necessitava parlar amb Florentino Pérez, la resposta no era gairebé mai immediata. Qualsevol minúcia del futbol endarreria la seva trobada al mig d’una agenda ja plena d’activitats empresarials.

Aquesta situació no és exclusiva del club blanc i seria perfectament creïble a Can Barça, on els problemes de les seccions professionals no són el maldecap prioritari del president de torn. “No sou un club, sou una secció”. El càntic, que es va sentir dissabte a Badalona, però que és habitual quan un rival català s’enfronta al conjunt culer, resumeix una realitat atípica i complexa.

Quan Joan Carles Raventós va arribar al càrrec de director de seccions ho va fer amb la idea de professionalitzar l’estructura poliesportiva. El seu objectiu inicial era crear un club dins del club, una entitat amb autonomia i recursos per funcionar de manera autònoma, però mai ha tingut el suport necessari. La gestió esportiva, que ahir va tenir el premi de la Lliga de Campions d’handbol, ha sigut bona. La gran assignatura pendent és la de vendre millor un producte que només atreu l’atenció de socis i aficionats en moments puntuals de la temporada.

El nou Palau Blaugrana millorarà alguns dels dèficits de les seccions, però es necessita un canvi més important. Res de xapa i pintura, cal repensar el model de manera més global i ambiciosa. El moment de fer-ho és ara que els resultats esportius acompanyen, els elogis abunden i, més enllà del risc d’una temporada en blanc de l’equip de bàsquet, no hi ha grans urgències. L’objectiu del club ha de ser doble: reduir el seu dèficit i augmentar la seva visibilitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT