La dona que va superar la triple discriminació

La visibilitat de la dona en el bàsquet professional masculí continua sent marginal, però cada vegada hi ha més equips que deixen de banda els seus prejudicis. D’exemples se’n poden trobar tant a les banquetes, on hi ha Becky Hammon (San Antonio Spurs), com als despatxos, on es guanyen la vida Gail Miller (Utah Jazz), Jeanie Buss (Los Anegles Lakers) i Gillian Zucker (Los Angeles Clippers). A més, Doris Burke (NBA) s’ha fet un espai com a analista televisiva.

L’últim cas d’èxit és el de Jenny Boucek, a qui han nomenat assistent dels Sacramento Kings. “Durant anys he tingut relació amb Dave Joerger, crec que ens entenem bé perquè tots dos vam passar a entrenar a nivell professional sent molt joves. Sempre ens hem donat suport. Després vaig començar a anar de tant en tant als seus entrenaments i això va derivar en aquest vincle. És una oportunitat increïble. No sento que hagi de ser diferent d’entrenar a la WNBA, no en el que es refereix a la part docent, a ensenyar als jugadors. Com a organitzacions i competicions és obvi que la NBA és a un altre nivell totalment diferent, però el joc és el mateix, ensenyar és igual. Els jugadors estan sent molt receptius”, assegura l’entrenadora, que reforça el missatge que Gregg Popovich va deixar anar quan va incorporar Hammon: “És qüestió de talent i de capacitat de fer les coses, no de sexes, races o qualsevol altra cosa”.

Una de les dones amb més poder en el món del bàsquet és Michele Roberts, la directora executiva de l’associació de jugadors de la NBA. Tal com recorda Jesús Pérez Ramos a la revista 1-3-1, “va néixer pobra, dona i negra, una combinació que acostuma a ser sinònim de poques oportunitats a la vida, però en aquests moments està considerada com una de les persones més influents de l’esport nord-americà”. L’executiva, que es va criar en un pis humil d’ajuda governamental d’una zona deprimida del Bronx, va superar una triple discriminació i ara lidera els 450 millors jugadors de bàsquet del món. Quan era petita, Roberts solia acompanyar la seva mare a presenciar judicis en directe. La seva família no li podia pagar l’entrada del cine i aquesta era una bona alternativa d’oci. “Per a mi era com veure obres de teatre”, deia. La seva arribada a la NBA va sorprendre tothom, ja que no tenia experiència prèvia en el món de l’esport, però el discurs amb el qual va convèncer els 117 jugadors del sindicat amb dret a vot va ser memorable.