Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

‘La Razón’ es queda sola defensant la censura del ministre Catalá

La possibilitat de multar els mitjans que publiquin informacions de sumaris sota secret ha estat ràpidament contestat per (quasi) tota la premsa

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha llençat un globus sonda -multar els mitjans que publiquin informacions de sumaris sota secret- que ha estat ràpidament contestat per (quasi) tota la premsa. El País titulava “Una idea inadmissible” el seu editorial, i deia que l’ocurrència del ministre és “una altra baula en la cadena de despropòsits”, ja que suposa “restablir la censura” i és “pròpia del passat dictatorial”. També El Mund o li propina garrotada: “Catalá, disposat a utilitzar una vella recepta: matar el missatger” és el títol de l’editorial. “Ressuscitar la censura”, “ingerència greu en la llibertat d’informació”, “contrària a la lògica més elemental de la democràcia” o “propi d’una república bananera” són només algunes de les bondats que destaquen. També l’ Abc parla de matar el missatger. La reacció dels diaris és lògica, sobretot tenint en compte que a Madrid la filtració és la unitat monetària que regula la relació de polítics i periodistes: avui mateix, les portades anaven guarnides amb revelacions filtrades de la trama Púnica. La Razón, en canvi, oferia un títol que li comprava la idea al ministre: “Catalá obre el debat de la filtració als mitjans”. Qui es pot negar a debatre, oi? A la portada -d’algunes de les edicions- amagava que havia suggerit de multar els mitjans. Però és normal que no es queixi: ja no li ve d’aquí! Al cap i a la fi, la setmana que ve farà un any que el jutge va imputar el director del diari, Francisco Marhuenda, per haver publicat un article sobre jutges independentistes en què totes les fotos eren les del DNI de ses indepes senyories (tot i que les imatges només les té el ministeri de l’Interior). El periodista va declarar, per cert, que es va trobar les fotos en un sobre. Però, com diu la dita, dos no filtren si un no vol.