Publicitat
Publicitat

La soledat francesa en una guerra global

Encara no ha passat una setmana des que han començat els combats de l'exèrcit francès a Mali perquè la "guerra francesa", la guerra d'Hollande, hagi agafat una dimensió global, d'una naturalesa desconeguda. El tràgic assalt d'una planta gasista a Algèria, a milers de quilòmetres del nord de Mali, és l'avís més contundent per assenyalar-nos aquest fet singular.

Hi ha una guerra local , la guerra que s'està desenvolupant sobre el terreny (una guerra, de totes maneres, força indefinida, ja que ningú té clar -de fet, ningú ho ha dit encara- si només es tracta de retornar la sobirania a Mali o si també hi ha la intenció i la voluntat de destruir els grups terroristes que operen al Sahel). I després hi ha una guerra de dimensions globals que es pot desenvolupar en qualsevol altre escenari, en qualsevol part del món, amb atacs i sabotatges imprevisibles.

Fins i tot la guerra territorial no té una geografia humana i física definida, ja que els grups terroristes viuen barrejats en aquest immens espai dominat pel desert enmig d'una amalgama de diferents grups ètnics, tribals, gent del país, amb els quals moltes vegades comparteixen l'interès comú d'una economia sostinguda pels tràfics il·legals, molt especialment la droga i la "indústria dels segrestos". Pensem només en la deriva d'alguns antics militants sahrauís, que han treballat, per exemple, per Mokhtar Belmokthar, el responsable de l'atac a la planta gasista i del segrest dels catalans de la Caravana Solidària.

Malgrat que a França n'hi ha, com és el cas de Giscard d'Estaing, que han parlat del perill de "neocolonialisme" -un terme que emprat per D'Estaing no resulta gaire diamantí-, la guerra d'Hollande és ben diferent de la que va dirigir Sarkozy contra Líbia. Si aleshores aquella era una guerra per enderrocar un govern, Hollande ha llançat ara l'exèrcit francès contra els grups terroristes que imposaven la seva llei a la població local. I el primer que ha cridat l'atenció als soldats francesos és la qualitat del seu armament, bona part del qual va ser llançat pels mateixos francesos per avió a la resistència líbia i avui està en mans dels salafistes: potser per aquesta vergonya que hi ha en la tradicional manera d'intervenir a l'Àfrica, ara tothom està pendent de la nova manera de fer la guerra d'Hollande. Ningú s'hi oposa amb vehemència, però cap país té pressa per apuntar-s'hi. Per si de cas, que les ensopegades les tingui França i el seu exèrcit d'avantguarda.