Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Espera’t, em cal temps per pensar-ho bé

FA GOIG VEURE a l’Ateneu de Maó (Menorca) 150 persones repartides en dues sales per escoltar com es parla de filosofia i comunicació. Vaig tenir el privilegi de compartir taula amb Marina Garcés, de qui no us podeu perdre les seves columnes Fora de classe a l’ Ara Diumenge ni el llibre Filosofía inacabada, que sortirà ben aviat. Amb Emili Manzano, conductor de l’excel·lent programa Amb filosofia, al 33. I amb Albert Lladó, periodista cultural de La Vanguardia que introdueix el pensament als continguts digitals.

Parlàvem del que ens uneix. Comprovar que lectors i espectadors cada cop demaneu més claus, pistes, reflexions, eines per pensar, i menys opinions mastegades. La consciència que hem de donar menys notícies presumptament urgents però irrellevants i més continguts per entendre el món que vindrà, si som capaços d’inventar-lo. Assumir que la cultura és la solució, no el problema, i que sense pensament crític estem morts.

Vam concloure que necessitem més distància i més temps. Distància de nosaltres mateixos, de la infoxicació que ens vol espantats i distrets, de l’emotivitat impúdica. La distància, sovint irònica, que ens fa sentir ridículs d’algunes dèries i ens ajuda a trobar el paper al món. I temps per digerir, per viure, per reposar entre impactes. Manzano sosté que avui dia és revolucionari -i està mal vist- trigar a respondre correus o missatges, tothom ens vol hiperconnectats i reactius de manera instantània. I afegeix que s’està perdent la frase: “No ho sé, m’ho he de pensar”. Hem de sortir de tantes crisis pensant, ens hem d’aïllar de tant de soroll, respirar a fons i rumiar-ho bé abans d’actuar.