Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Quina part d’‘irreversible’ no han entès?

HI HA I NO HI HA novetats. Ho són la declaració del Parlament i també les noves amenaces de Rajoy dient que ell garantirà que no tingui cap efecte. Però no són novetats estrictes, que el procés avança ja fa temps que no és notícia. I que el govern espanyol continua enrocat en la intransigència i l’abús dels aparells de l’Estat, tampoc. És el que hi ha.

L’adjectiu que he fet servir més vegades per definir el procés independentista és irreversible. Ho he recordat cada cop que hi havia un entrebanc i que alguns fins analistes de l’actualitat que confonen desitjos amb realitat dictaminaven que el procés havia mort. I, pobrets, quan es despertaven l’endemà el procés seguia allà. Ningú ha fet més el ridícul que els que han enterrat el procés deu cops de forma solemne i en lloc d’amagar-se de vergonya continuen fent el mateix pronòstic, a veure si sona la flauta per casualitat.

I tant que tindrà efecte la declaració del Parlament. Ningú pot evitar que dos milions de persones mobilitzades i una majoria parlamentària avancin de forma decidida.

Que el procés sigui irreversible no vol dir ni que sigui previsible ni que sigui fàcil ni que acabi com esperen els seus impulsors. És tan complex i topa contra tants murs que a cada entrebanc ha d’obrir una finestra nova, improvisada, per superar aquella pantalla. Finestres originals, sovint inesperades, que no es busquen per excessos de creativitat gratuïts sinó perquè Espanya té un sistema polític, econòmic i mediàtic, valgui la redundància, que prefereix viure en l’engany i anar dient que no passa res fins al punt que s’ho acaben creient. Un sistema arrogant que en lloc d’orelles té una tàpia sordíssima.