Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Més a favor dels verbs que dels substantius

INNOVACIÓ. Sostenibilitat. Trio aquestes dues paraules, dos substantius de pes, dos conceptes de moda. Tothom hi està a favor. Ningú ho discuteix. Hi ha departaments, hi ha comissions, hi ha projectes. Potser són manies meves, però sobta que dos substantius tan utilitzats i tan indiscutibles no donin pas als verbs corresponents. Canviar, per exemple, que és l’acció que permet fer innovació. Em temo que, encallats i enlluernats per substantius que queden tan bé, ens oblidem que sense l’acció no acaben sent més que paraules buides, paper mullat.

He decidit esforçar-me a anar adaptant alguns substantius de moda en frases verbals. Cada vegada que em facin una reflexió sobre innovació, preguntaré quines accions canviarem. ¿I si innovem innovant, en lloc de reflexionar sobre les oportunitats d’innovació?

Pot ser que això ens passi perquè apliquem mètodes que eren possibles, quan el món anava més a poc a poc i tenies anys per fer plans estratègics i anys per aplicar-los. Ara si et parlen de com veus qualsevol sector afectat per la tecnologia -que ho són gairebé tots- d’aquí cinc anys, pots tenir la certesa que els pronòstics seran d’altíssim risc, perquè no sabem com haurà avançat la comunicació. Necessitem propostes provisionals però urgents. Improvisar amb intel·ligència. Convé que la reflexió hi sigui, que ho pensem tot, però que anem actuant, i anem pensant sobre com actuem, i continuem pensant sobre com està anant el que estem canviant. Necessitem la reflexió a prop de l’acció i l’acció a prop de la reflexió. Ens calen verbs. Que passin coses. Desconfiem dels substantius, sobretot els llargs, que embafen.