Publicitat
Publicitat

Reestructurar el somni europeu

Tant si han estat “divuit contra un o un contra divuit” -com retratava ahir el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker-, la sortida de Grècia de l’euro seria una derrota europea. Atenes i els seus creditors internacionals -el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i la Comissió- han quedat atrapats en una guerra verbal que amaga pors, debilitats i molta arrogància. Una confrontació que ja té molt poc a veure amb els termes d’un acord que es movia en una franja molt petita de dissensió, però que no pot superar una desconfiança alimentada per insults, crítiques públiques, desdenys i l’esgotament de gairebé cinc anys de tensió política.

Si el Grexit es materialitzés, tot Europa hi perdria. La UE hauria sigut incapaç de revertir una crisi en un país que no suposa més del 2% de l’economia de l’eurozona, tot i haver-hi dedicat més de cinc anys de negociacions, injeccions contínues de diners i una pressió política sense precedents, fins al punt d’imposar durant mesos un govern tecnocràtic i d’entrar literalment en campanya contra alguns partits polítics. Seria la demostració final de la debilitat europea. D’una Unió que intentant salvar l’euro ha malmès tot el seu projecte polític. Avui Brussel·les concentra a les seves mans més poder que mai, però té massa por de les urnes. A finals del 2011 Angela Merkel, Nicolas Sarkozy i Durão Barroso van forçar la caiguda de l’aleshores primer ministre grec, Iorgos Papandreu, perquè volia convocar un referèndum sobre el primer pla de rescat. Ara els líders de l’eurozona ensenyen la porta de sortida a Alexis Tsipras per haver recuperat aquella idea salvavides d’intentar legitimar a les urnes l’amarga recepta econòmica que han de seguir administrant a una població grega exhausta.

La Unió Europea està a punt de quedar-se sense relat. Fins fa poc formar part de la UE era garantia d’estabilitat política, de prosperitat econòmica i de solidaritat entre països. Deixar caure Grècia -fins i tot si fossin els grecs els que decidissin diumenge amb el seu vot que ja en tenen prou- dinamitaria tota la narrativa del projecte europeu. La incomprensió global es convertiria en una autèntica incredulitat. La mateixa que fa anys que expressen des de l’administració nord-americana (l’exsecretari del Tresor Timothy Geithner es va passar tot l’estiu i la tardor del 2011 demanant als europeus una intervenció decidida en favor de l’euro, quan Brussel·les i Berlín encara parlaven d’escarmentar Grècia).

Ara ja no es tracta únicament de reestructurar el deute grec, sinó de refer un projecte que està a punt de quedar-se sense arguments. No es pot ser fort al món i dèbil a casa. La sortida de Grècia de l’euro no seria un cop de fermesa sinó l’admissió d’una derrota.

PUBLICITAT
PUBLICITAT