Publicitat
Publicitat

24-M: molt més que elegir un alcalde

Les eleccions municipals redefiniran la correlació de forces a Catalunya i a Espanya de cara al 27-S

Una nit electoral sempre és apassionant, però la d’avui es preveu d’infart. Sobretot perquè molta gent (segur que vostè coneix algú) no devia decidir si vota o a qui vota fins ahir a la nit o, en els casos més extrems, fins avui mateix. Les paraules clau de les últimes setmanes són justament indecisos i incertesa. Hi ha tantes coses que estan en joc que potser al final el partit es decidirà per petits detalls que els enquestòlegs encara no han identificat. Aquesta serà la seva feina a partir de demà: investigar els motius que han acabat de decantar el vot cap a una banda o cap a l’altra. La feina dels periodistes serà ordenar la gran quantitat de titulars que es produiran aquesta nit i que hauran de ser digerits en poques hores. El principal titular, però, serà sens dubte per a Barcelona, la gran plaça en joc aquesta nit a Catalunya.

La primera incògnita del dia serà la participació. A les 14.45 sabrem si hi ha una mobilització superior a la d’anteriors cites municipals. Serà un bon termòmetre per calibrar si estem al davant d’una onada de canvi com la que reclama Ada Colau. A Barcelona, però, es dóna una circumstància especial: les dues candidatures favorites representen algun tipus de trencament amb l’ statu quo, sigui la independència en el cas de Xavier Trias o el canvi de model econòmic que reivindica Barcelona en Comú. En contra de la ruptura -amb diferents graus de reformisme, això sí- només se situen el PSC, el PP i C’s. És evident, però, que la gran novetat és la possibilitat de victòria d’una força de l’esquerra alternativa. Aquest fet dificultarà aclarir abans d’hora si la mobilització és en contra o a favor d’alguna de les opcions en joc.

La distribució territorial del vot també ens donarà més pistes. Les eleccions del 2011 van dibuixar una Barcelona partida en dos: de l’Eixample -inclòs- cap a l’esquerra va guanyar CiU (Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i Sants-Montjuïc), i cap a la dreta el PSC (Sant Martí, Sant Andreu, Nou Barris, Horta-Guinardó, Ciutat Vella). La caiguda del PSC augura una paleta de colors més rica, tot i que el resultat també podria ser més hegemonia territorial de CiU, seguida de prop per altres opcions. A Nou Barris, antic feu socialista, es preveu un frec a frec entre Barcelona en Comú i el PSC -atenció a Ciutadans-, mentre que districtes tradicionalment progressistes com Sant Martí són una autèntica incògnita.

Més d’esquerres

L’única certesa en què coincideixen totes les enquestes, a Barcelona però també en general a Catalunya i a Espanya, és l’augment genèric del vot a les esquerres. Això té a veure amb un corrent de fons que es pot comprovar amb l’autoubicació en l’eix esquerra-dreta. El 2010 la mitjana catalana se situava segons el CIS en el 4,42 (on 10 és extrema dreta i 0 extrema esquerra), però en l’última enquesta del CEO havia retrocedit fins al 4,01. En el cas de Barcelona això tindrà una conseqüència evident: el pròxim equip de govern, sigui encapçalat per Xavier Trias o per Ada Colau, tindrà més component social. Això és així perquè Trias, que sempre s’ha definit com a socialdemòcrata i ha mimat els serveis socials en el seu mandat, ja ha avançat que les seves dues parelles de ball preferides seran dues formacions d’esquerres: ERC i PSC.

Precisament, els antics socis de govern protagonitzen ara una dura disputa per l’hegemonia d’aquest espai ideològic. L’àrea metropolitana és la gran aposta dels republicans. Junqueras, que va basar la negativa a la llista única en part per atreure el vot del cinturó, es juga aquí, i especialment a Sant Vicenç dels Horts -d’on és alcalde-, bona part del seu crèdit. Si l’aposta li surt bé quedarà reforçat de cara al 27-S, però si fracassa hi poden haver moviments interns.

Artur Mas està en una situació semblant, però en el seu cas tot depèn del resultat a Barcelona. Una victòria d’Ada Colau obligaria no tant a descartar com a readaptar el full de ruta pactat. No tant perquè els vots de Colau es comptin com a unionistes -un exercici inexacte-, sinó perquè el lideratge del president quedaria tocat.

Pendents de Rivera

La força que aconsegueixi Albert Rivera aquesta nit serà un altre dels titulars destacats de la jornada. Més enllà de la capital, Ciutadans previsiblement entrarà amb força a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. El PSC tindrà a la seva mà homologar políticament la formació espanyolista i atorgar-li la condició d’eventual soci, tal com ja va fer en el seu dia amb ERC. Aquest pas allunyaria definitivament els socialistes del seu electorat més catalanista, però d’altra banda li podria permetre retenir algunes alcaldies. Aquest és el dilema que haurà de resoldre Miquel Iceta i que, d’alguna manera, predeterminarà el futur del seu partit.

Però curiosament el resultat que pot acabar afectant més el procés català no és el que obtingui Ciutadans a Catalunya sinó a tot l’Estat. Si els de Rivera superen Podem i es consoliden com la formació frontissa entre el PP i el PSOE -i apuntalen els populars en feus en perill com el País Valencià o Madrid- entrarem en una nova etapa en què l’expectativa de canvi federal en el conjunt d’Espanya entrarà en crisi.

Procés constituent a Espanya?

En canvi, una victòria de Manuela Carmena a l’Ajuntament de Madrid i de l’esquerra al País Valencià s’interpretaria com l’avantsala d’una derrota de la dreta a les generals espanyoles i la possibilitat d’obrir un procés constituent (sempre que el PSOE no cedeixi a les pressions per fer una gran coalició amb el PP). Tots dos escenaris tindran un impacte directe en un procés sobiranista que es mou amb més comoditat quan té al davant un govern espanyol hostil.

D’alguna manera, doncs, avui a més d’elegir alcaldes també es reparteixen noves cartes als jugadors que els pròxims mesos s’hauran d’enfrontar en el tauler de la partida Catalunya-Espanya: Artur Mas, Mariano Rajoy, Oriol Junqueras, Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera. Com ja va passar l’any 31, aquestes eleccions són molt més que unes municipals.

Els Mossos obliguen a retirar les estelades en diversos ajuntaments

Dia de reflexió marcat per l’estelada. Ahir diversos ajuntaments van haver de retirar la bandera independentista de la façana de la seva seu a instàncies dels Mossos d’Esquadra. L’enrenou s’arrossega des del 14 de maig, quan la Junta Electoral Central (JEC) va manar-ne la retirada, a petició de Societat Civil Catalana. Des de llavors diversos consistoris s’havien declarat insubmissos. Per fer complir la resolució, la policia catalana va haver d’actuar ahir. La resistència va donar-se en diferents graus, en funció del municipi, i fins i tot hi va haver tensió entre socis de govern. Va ser el cas de Celrà (Gironès), on la formació iCelrà i la CUP no es posaven d’acord a retirar la bandera independentista i finalment ho van fer els Mossos. També va anar així a Navàs (a la foto), al Bages, on agents vestits de paisà, segons l’equip de govern de la CUP, també van despenjar la bandera. L’episodi es va reproduir a Ripoll (Ripollès) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà), on uns activistes van penjar una bandera independentista al consistori, informa l’ACN. En altres municipis, com les Borges Blanques (Garrigues) i Manresa (Bages) el mateix ajuntament va obeir la JEC.

PUBLICITAT
PUBLICITAT