Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Amnèsia i neteja

Lluís Rabell, el líder de la candidatura Catalunya Sí que es Pot, diu: “El 27 s’escull entre l’amnèsia o fer neteja”. Naturalment, com que ho diu ell, l’amnèsia és no votar el seu partit i fer neteja és votar-lo. L’amnèsia és, doncs, no recordar la corrupció de Pujol. Esclar que aquesta frase (una mena de “ por el cambio”) també la podria dir Raül Romeva. Llavors, l’amnèsia seria no recordar que Espanya no ens paga el que ens deu, que ens va tombar l’Estatut, que ens ha dut al Tribunal Constitucional lleis com la de la pobresa energètica o la dels impostos per dipòsits bancaris. I que a Espanya hi ha un rei que és el fill del rei imposat pel dictador Franco, quan resulta que abans que Franco iniciés la Guerra Civil hi havia una República que havien votat els ciutadans. I llavors la neteja seria acabar amb tot això votant si Catalunya pot ser un estat. Un estat, no cal dir-ho, amic i còmplice de la cosina Espanya.

És per això que els partits autoanomenats radicals s’apressen a desacreditar la candidatura Junts pel Sí, amb la idea que farà president un membre de l’establishment i de la dreta catalana com Artur Mas. Oriol Junqueras i Raül Romeva, doncs, són venuts com a palanganers. Però Mas i Junqueras no tenen per què fer cap llista conjunta per aconseguir la independència. Tots dos tenen possibilitats reals de ser el president de la Generalitat d’una Catalunya espanyola. I els de la CUP? No van a la llista conjunta, són crítics amb el govern de Mas, però també volen un estat nou. Per tant, l’estratègia (de tothom) és ignorar-los sempre. Lluís Rabell (que va votar “sí-sí”) lidera un partit que fa bandera de radicalitat. Però en aquests moments no hi ha acte més radical que intentar aconseguir la independència de Catalunya. No hi ha acte més propi de la dreta i de l’establishment que dir que això no és possible perquè la llei espanyola ho prohibeix.