22/08/2017

Cendrosa Ventafocs

2 min

Van pel carrer, totes juntes, amb uns globus en forma de número 1 i de número quatre. Celebren un aniversari. Catorze anys. Riuen i es fan fotos. Juguen a ser grans però amb la butlla encara de la minoria d’edat: poden esclafir a riure, topar amb un senyor i demanar-li perdó teatralment avergonyides, poden saltar, encara, com quan eren més petites, per causa de la il·lusió, poden cridar, cantar. S’han posat aquests pantalons curts, texans, que ara porten totes, que els deixen veure el naixement de les galtes del cul (què en dirà el pare, la mare, la iaia?) i s’han planxat els cabells. Porten la setmanada a la butxaca i han promès que tornaran a l’hora i que vigilaran molt. Entren a la botiga de llaminadures i trien xupa-xups, xiclets i tota mena de caramels en forma d’ou ferrat, de plàtan, de píndola, de maduixa, de cor, d’espiral, de pipa, d’ull de zombi o de cuc. Són com un estol d’ocells. Aquesta tarda han quedat: una d’elles fa catorze anys! La venedora els pesa la mercaderia i els diu el que val. Quan surten, totes desemboliquen un xupa-xup i se’l mengen. Els sembla divertit fer-ho.

S’allunyen i la venedora es queda sola altre cop. Les veu marxar, fascinada, i somriu lleument com si l’hi haguessin encomanat. Després s’aclofa de nou al tamboret amb les cames pengim-penjam, com un ninot de ventríloc que s’hagués quedat sense la mà de qui el mou. Té, si fa o no fa, l’edat d’elles. Potser una mica més. La veig sempre a la botiga (és de la seva mare) menjant llaminadures i patates fregides, però avui està més abatuda. Avui una fada li regalarà uns pantalons curts i un iPhone7 perquè corri cap a aquestes noies que ja són a punt d’agafar el tren, perquè es posi a riure, com elles, i a ensopegar amb els senyors. I haurà de tornar a les dotze o l’iPhone es convertirà en un Motorola i els cabells planxats se li esborrifaran.

stats