Ball de bastons

Tothom que conegui una mica la història d’aquest país on vivim sabrà que Cambrils va patir un setge el 1640. Com expliquen els companys de la Revista Cambrils, la població es va rendir a les tropes castellanes i l’exèrcit, “incomplint tots els pactes”, va massacrar més de 700 cambrilencs. A les escoles de la població, ja fa anys que es representa aquesta part violenta de la història dels seus avantpassats. Però vet aquí que els amics del grup polític Ciutadans, sempre amoïnats pels problemes reals de la gent, s’han queixat. Aquest cop la pregunta parlamentària l’ha fet en Carlos Carrizosa. Vol saber com és que “en una escola de Cambrils es fa apologia de la guerra i es diuen frases com «hem de matar aquests espanyols»”. Ell li pregunta a la consellera: “¿Creu que és lògic que s’ensenyin jocs de guerra a les escoles? Com a responsable creu realment que nens d’entre cinc i sis anys poden valorar el context històric de fa tants anys? Quin és el propòsit de fer jugar a l’odi els nens catalans?”

Té raó en Carrizosa. La violència és molt lletja i no podem ensenyar l’odi als nens catalans. Per tant, acabem, sisplau, amb qualsevol episodi violent de la nostra història. La Guerra Civil és molt violenta. No l’hem d’explicar. I acabem també amb el tió. Ensenyem als nens a pegar a un tronc, a fer-li xantatge perquè cagui el que volem. És violència envers la natura. No crec que els nens d’entre cinc i sis anys puguin valorar el context religiós d’un tronc que caga. I acabem també amb la Caputxeta Vermella, on un llop es menja una iaia. Ja no és pel fet violent de menjar-se-la en si. És que a sobre se la menja sencera, sense mastegar. És un hàbit no gens saludable que els nens de cinc anys copiaran quan tinguin al davant un Calippo.