Publicitat
Publicitat

‘We can be heroes, just for one day’

Em preguntes si t’estàs posant malalta. I et dic que potser sí, perquè es veu que et fa mal el coll en empassar. I llavors, amb els ulls plens d’il·lusió, deixes de fer la cara de pena que feies i em preguntes: “¿Posaràs una nota a la llibreta per dir a les monitores de menjador que no em forcin?”

Que no em forcin. Has vist, a la llibreta d’algun company, amb enveja, que hi deia: “En Roc ha tingut grip d’estómac. Avui, sisplau, no el forceu”. Vol dir que no l’obliguin a acabar-se la verdura o el peix. Cada nen que es queda al menjador té una bèstia negra, que no té res a veure amb la manera de cuinar i de triar el que mengeu (amb el pressupost que hi ha es mira de fer-ho tan sa i tan bo com es pot). Per a tu és el préssec en almívar, que tots els teus companys adoren. Per a la nena del teu costat són els pèsols, que tu adores. Per a molts dels teus companys, la verdura o la fruita. Per a tots vosaltres, la sopa. Una sopa que ha estat batejada pels més grans com a “sopa de trol” i que a la teva classe en dieu “sopa de pudor”. De vegades, feu simbiosis. Tu, d’estranquis, li passes el préssec en almívar a la del costat a canvi dels seus pèsols. Jo amagava ous ferrats a la butxaca de la bata, perquè la clara estava poc feta. Qui no ha estat a punt de vomitar, algun cop, al menjador escolar? Els nens que van a dinar a casa miren amb enveja com els que es queden a dinar critiquen la sopa. Els que es queden a dinar miren amb enveja els que se’n van a dinar a casa i no tenen sopa.

Quan arribis a classe ho diràs als companys. “Avui tinc una nota, no em poden forçar al menjador”. I encara que hi hagi el que més t’agrada (macarrons o llenties o amanida amb pastanaga) diràs que no pots més i li recordaràs a aquella monitora que sempre t’ho fa acabar tot que avui la teva mare t’ha posat una nota. “La meva mare diu que no em forceu”. I la teva mare, només avui, serà una heroïna.