Publicitat
Publicitat

Zipi i Zape

Zipi i Zape. El ros i el moreno. El pare: Don Pantuflo Zapatilla, catedràtic de numismàtica, filatèlia i columbofília. La mare: Doña Jaimita Llobregat, mestressa de casa patidora mode pal de fregar. Zipi i Zape. Els gamberros, els trapelles, els entremaliats. Vestits d’internat britànic al corral franquista. Tebeo nascut el 1948. Llegit i rellegit avui per generacions. Un miracle. Des la postguerra a la guerra sideral. Potser, potser perquè són criatures sense rellotge. Zipi i Zape sempre tenen la mateixa edat. Són l’ antiaging en comprimits de vinyetes. El seu temps no té temps. Viuen en un món que sempre és el mateix. Res canvia. Tot és inalterable. No hi ha final. Cada acte de terrorisme infantil és un bum per tornar a començar. Dinamiten la família, l’escola, les estructures de poder, i mai hi ha prou cartutxos per acabar amb tot. Zipi i Zape hàmsters donant tombs a la roda de la gàbia. Recargolant-se de riure. Zipi i Zape retornant al futur.

PABLO IGLESIAS I ALBERT RIVERA. Zipi i Zape. L’estat espanyol ja té el seu nou tebeo. La pell de xai vinyeta ja té el seu airbag per continuar vivint. Elixir de l’esperança. Beu-te’l en petites dosis i et creixerà el cabell i fins i tot et sortirà cueta. Inhala’l i aterraràs a camps de plastidecors. ¿Sents la força dins teu, petit Lucas Skywalker espanyol? No tinguis por. Camina cap a la llum de fluorescent de cuina de classe mitjana. Zipi i Zape no té efectes secundaris. Ciutadans és un partit placebo. El pots votar si ets d’esquerres o de dretes. El pots votar si ets carnívor o vegetarià. Si ets de piruleta o xupa-xup. De què tenen gust els núvols? Del que tu vulguis, Sol meu. El Sol taronja és el centre i tots els planetes orbiten al seu voltant. Tots podem fer cosmologia. Tots podem fer experiments científics. Amb gasosa revolucionària. Sí, podem. Podem sacseja amb envasament sense retorn d’aigua i diòxid de carboni. Sacseja, amor meu. Bombolleja i dins cada cercle hi ha la platja, el corral del Nen Jesús, la loteria... el desig que fa esclatar la teva necessitat. És la set. La gasosa és la revolució dels menús diaris. Poseu gasosa al vi, al refresc, a la til·la, a l’anís, o l’àcid clorhídric i el món serà diferent. Rebaixeu les frustracions amb gasosa. I sortireu disparats com pilots d’un avió efervescent cap a un cel de bombolles morades.

ZIPI I ZAPE. Ciutadans i Podem. Operació reformista de tebeo. Bipartidisme de restauració sèpia del segle XIX amb colors digitals del segle XXI. Aventures que no tenen final. Repetició d’all a totes les boques. Història d’entremaliadures controlades per la vinyeta espanyola. Càstigs d’habitació de ratolins convertida en rua de Carnaval. Detonacions de fum dibuixat. Com diu el diccionari espanyol... Zipizape: riña ruidosa o con golpes. Molt soroll per a no res. No es pot escapar d’aquest món. I mira que un dia Zipi i Zape volien fugir. Van néixer per escapar-se de les vinyetes de la realitat.

QUAN JOSEP ESCOBAR es treu del tinter Zipi i Zape ha estat dinou mesos a la presó Model i ha patit l’expulsió del cos de funcionaris de Correus. El franquisme no li perdona un passat de colors. Dibuixant del Sindicat de Dibuixants Professional durant la Guerra. Compromès amb Catalunya i la República. Home calidoscòpic. Durant els anys trenta tant dibuixava per al Club Super 3 de l’època, la revista Patufet, com per a una publicació eroticosicalíptica com Papitu. I el TBO, i l’ Esquella de la Torratxa... Perdedor però no vençut. Desdibuixat que va tornar a dibuixar. Es va reproduir. Pare de Zipi i Zape; Carpanta; Doña Tula, suegra; Petra criada para todo; Don Óptimo y Don Pésimo... Desenes de criatures que en ple franquisme són l’únic país no franquista. Viuen als llimbs. L’única redempció possible és ser un dibuix animat. Amb records per al qui recorda i per al qui no té records. Amb corre-cuites sense fi com a cel de futur. Dibuixant un temps quan no hi ha temps. Això és el que no entendrà mai la falsificació de qualsevol bipartidisme espanyol: abans de Zipi i Zape ja hi havia vida. I Zipi i Zape van néixer per continuar la vida. D’això va el tebeo de la realitat. No pas de dos nens fingidament entremaliats que ens volen atrapar entre les dues Espanyes de tebeo de ficció de sempre.