Publicitat
Publicitat

EL BELL ESTIU

El videojoc de la Societat X

L’excursionisme, durant el primer terç del segle XX, és una de les grans activitats de l’estiu

Un home salta muntanyes com el superheroi d’un videojoc. Un home bota i rebota pels Pirineus de plataformes 3D des de 1879. El popular protagonista de les ironman excursionistes i poètiques catalanes. El proto Kilian Jornet amb capa de sotana. Jacint Verdaguer és el símbol d’un país renaixent des de 1714. I la Renaixença és el botó d’actualització d’una Catalunya que vol jugar per guanyar. Verdaguer, el capellà-poeta, surt a veure el que existeix però no s’ha vist. Surt a posar nom a les coses que s’havien quedat sense nom. Escala el cim de la llengua catalana i el país invisible. L’excursionisme és un videojoc que fa saltar pantalles a Catalunya. Els addictes. Aquells joves jugadors que el 1876 funden l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (que serà el Centre Excursionista de Catalunya). És un videojoc de realitat augmentada. Aquells joves s’anomenaven Societat X. Superherois: un oficial argenter, un agent de canvi, un tenidor de llibres i un agent comercial. Tenen el cap ple de reis medievals i aventures de passadissos llegendaris. Missió: trobar el tresor del reconeixement del país. I el videojoc és un èxit de masses als estius.

Hi ha els que juguen a “fer crestes”. Els que s’enlairen als núvols Kinton Bola de Drac catalana del Canigó, Puigmal, Cadí, Salòria... per obtenir els màxims punts. Són els que penetren als mons incògnits de la Vall d’Aran com si descobrissin el cosí Astèrix.

Per a tots els públics. Individual i en grup. Distància a convenir. Objectiu, el mateix: reconèixer el país

Abans es van entrenar en videojocs infantils pujant als turons de Montgat, Martorell, Barcelona. Són els que passen l’estiu reconeixent el país pantalla a pantalla: artística, folklòrica, geològica, cartogràfica... Són els jugadors que salten del mode cames al pinzell, ploma, càmera de fotos, escalada, esquís... És l’excursionisme màquina llevaneu del país sepultat. Ells faran de l’excursionisme una estructura d’estat. Que anirà rodolant i arribarà a terra. El videojoc de l’excursionisme es farà popular.

El primer terç del segle XX els estiuejants de les mil colònies de pobles suadors jugaran al joc de moda. Per a tots els públics. Individual i en grup. Distància a convenir. Objectiu, el mateix: reconèixer el país. Arribar a un lloc: una font, una ermita, un turó, un llac, una alzina medieval en forma d’espasa, un ocell supermercat de colors... Premiats amb la natura, la vista, la cultura, la salut... i la panxa. Obriu l’altre cofre: arrossos, estofats, costellades, sindriades... a les estovalles vegetals. Mil punts! Bonus track de sobretaules: acudits, històries, jocs de mans, petons, rialles i gronxadors d’arbre improvisat... Saltant pantalles infinites. I cada dia una partida.

Abans de l’estiu de 1936 a Barcelona hi havia 153 entitats que, d’una manera o altra, es dedicaven a fomentar l’oci excursionista. A la resta del país, igual: Manresa, Lleida, Reus, Vic, Igualada, Badalona, Terrassa... Videojoc gratuït. Addictiu. Educatiu. Social. Espiritual. Tothom guanya. Tots poden dir que han jugat a descobrir la incògnita X. A reconèixer, salvar i reconstruir un país amb les tecles de les supercames.

PUBLICITAT
PUBLICITAT