Un mot abans de la veritat

Aquesta ha estat la setmana dels empresaris i representants del món econòmic en general: executius, negociants i companyia. El president Mas s'ha adreçat a ells especialment, insistentment. Sap que sense l'elit econòmica no hi ha estat propi que valgui. ¿I què en pensen, els petits, mitjans i grans emprenedors? Com a les famílies amb tres fills, als petits se'ls veu atrevits, els mitjans volen i dolen i els grans tenen idees pròpies. En fi, no sé si ens interessa saber amb detall per on van i no sé si a ells els interessa dir-ho. A vegades, com deia Kafka, "cal saber detenir-se un mot abans de la veritat". Fins i tot Mas ho ha explicitat quan s'adreçava als grans de debò: no cal que mostreu entusiasme, n'hi ha prou que no poseu bastons a les rodes. Són els seus, els del president bussines friendly . Li faran cas?

La setmana laboral ha acabat amb molts més aturats -un desastre que no hi ha qui l'aturi!- i amb el superempresari i expresident italià condemnat a presó. Berlusconi, que més que bussines friendly era self friendly , sempre m'ha recordat aquell seductor i immoral alcalde de poble que es vanta d'haver guanyat tots els plets i totes les eleccions, de ser el més estimat i el més odiat. Cadascú es coneix el seu. El caciquisme, una antiga tradició llatina filla del cabdillatge primitiu, és un corc que es menja per dins la democràcia, l'estat i tota la cosa pública.

Ara que volem construir-nos estructures d'estat, faríem bé de començar bé. En moments de canvi és quan s'han de fer els canvis.