Publicitat
Publicitat

¿Un error només de Volkswagen?

El recent embolic legal i econòmic provocat pel descobriment que Volkswagen estava manipulant el software dels motors dièsel perquè les proves d’emissió de gasos donessin uns resultats inferiors als reals tindrà més conseqüències de les que ara sembla. A mi, personalment, m’ha preocupat molt. Voldria, en primer lloc, explicar les raons d’aquest aspecte personal, i després formular algunes preguntes per a les quals no tinc resposta.

Seat. Com és sabut, Seat es va posar en marxa a principis dels anys 50, per iniciativa del govern espanyol, amb un accionariat format per l’INI, alguns bancs i la Fiat. Es tractava de fabricar a Espanya, amb la marca Seat, alguns models de Fiat, creats i desenvolupats a la matriu, a Torí. Després d’unes dècades d’una bona marxa, Fiat va decidir abandonar l’empresa. Seat va quedar en mans de l’INI, en una situació desesperada, amb unes pèrdues acumulades molt importants i sense dimensió suficient, ni tecnologia pròpia, per poder tirar endavant tota sola.

El govern en el qual vaig participar, i especialment el ministeri d’Indústria, va haver de reaccionar per evitar la desaparició de l’empresa. Després de veure altres alternatives, vam decidir vendre-la al grup VW, amb una sèrie de condicions relacionades amb el manteniment de l’activitat i dels llocs de treball, i sobretot amb el compromís que no fos només una fàbrica de models de VW, sinó que es convertís en una empresa que tingués un centre de desenvolupament tècnic important, amb creació de models propis, i amb marca pròpia, com a garantia de continuïtat.

Estic satisfet del resultat. Sempre he pensat que va ser una bona operació. Avui Seat és una empresa molt consolidada dins de VW, té algunes de les plantes més modernes del grup, i al centre tècnic de Martorell hi treballen uns 1.000 enginyers creant tecnologia per a tota la firma. Les negociacions amb la cúpula de VW em van permetre veure per dintre l’empresa de Wolfsburg i fer-ne una valoració molt positiva. D’aquí vénen ara les meves preocupacions...

El govern alemany. El grup VW és de capital majoritàriament privat, i les accions de l’empresa cotitzen a les borses. Però el grup té tres socis de referència: les famílies Piëch i Porsche i el govern de la Baixa Saxònia (el land on hi ha Wolfsburg). Vol dir que no estem parlant d’una empresa privada normal. Crec que el paquet públic segueix sent de l’ordre del 20%, i que té dret de veto sobre algunes decisions del consell. D’altra banda, funcionava d’una manera molt efectiva sota el conegut sistema de la cogestió alemanya, ja que els sindicats estan presents en el seu consell de vigilància. Recordo que, per això, durant l’etapa d’aquella negociació vaig haver de parlar tant amb el govern com amb els sindicats.

Aquestes característiques especials, que eren alguns del elements que van contribuir en el seu moment a la meva valoració positiva de l’empresa, s’han convertit ara en motius de preocupació.

Totes aquestes decisions il·legals que s’han anat prenent al llarg dels últims anys, i que ara s’han descobert, ¿podien no ser conegudes per tots els òrgans de direcció i pels seus membres? ¿Vol dir això que el govern del land, i potser el govern federal alemany, estaven al corrent de la trampa que es feia? ¿Pot passar el mateix amb els sindicats? Penso que l’escàndol no quedarà reduït a l’àmbit de l’empresa, sinó que tindrà una certa dimensió política a Alemanya.

La Unió Europea. Europa és el territori on la preocupació per la contaminació i el canvi climàtic ha estat més present i on les mesures per combatre’ls s’han fet més efectives. Només cal recordar el paper de la UE en les reunions internacionals. La UE ha defensat ser molt estrictes en la reducció d’emissions, mentre els americans deien que no volien perjudicar les seves empreses amb massa exigències... ¿Com pot ser que, ara, hagi estat als Estats Units on s’ha hagut de descobrir que circulen alguns milions de cotxes europeus trucats i contaminants, i encara més milions per les nostres carreteres? ¿És que la regulació europea no és l’adequada? ¿És que no s’aplica? ¿És que hi ha hagut una contradicció entre el discurs i l’actuació? ¿Es pot sospitar d’un cert cinisme? ¿Hi pot haver altres casos amagats?

Aquestes preguntes, inevitables, no van només dirigides al govern alemany...