Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Rutherfurd, un novel·lista megalòman

Conegut per les seves extenses ficcions històriques, ha escrit sobre Nova York, París i Londres

A Edward Rutherfurd no li agrada dir quants anys té, però el novel·lista d’origen britànic continua expandint el seu món creatiu de mil pàgines en mil pàgines. Traduït a una vintena de llengües, l’autor de Londres, Nueva York i París, totes tres publicades per Roca Editorial, acaba de rebre l’onzè Premi Internacional de Novel·la Històrica Ciutat de Saragossa.

“La primera novel·la que vaig voler fer passava a Constantinoble, en temps de l’emperador Justinià -recorda-. Tenia 21 anys i tres feines, i em va ser impossible acabar-la. Una mica més tard em vaig posar a treballar en un llibre ambientat en el món dels maies, però tampoc no me’n vaig sortir. I encara bo que no vaig pretendre publicar-lo, perquè al cap de poc importants descobertes provocarien una reavaluació d’aquesta cultura”. Era la dècada dels 70, i Rutherfurd va decidir reorientar la seva vida. Després d’estudiar economia a Stanford va acabar treballant d’editor durant uns anys, fins que va decidir tornar a Salisbury, on havia nascut el 1948. “És molt difícil viure de l’escriptura. Jo crec que sempre hi tornem perquè és l’únic que sabem fer els escriptors”, admet. Va publicar Sarum, el seu debut, quan ja s’acostava als 40 (Roca la presentarà en castellà a la tardor). Des de llavors ha tingut la sort de poder continuar guanyant-se la vida amb novel·les històriques. N’ha publicat set més, l’última de les quals és París (2013). “Ara mateix tinc de sis a deu projectes en marxa -assegura-. Primer faig una mica de recerca i llavors deixo la idea al forn. De vegades s’apaga dins el forn. D’altres, inexplicablement, va prenent força”. Rutherfurd dedica una novel·la a un país o una ciutat, però tenint en compte que una de les seves aspiracions és arribar a tants lectors com pugui, ha escrit sobre Nova York i Londres, sobre Rússia i Irlanda, però mai no s’ha plantejat “una novel·la australiana”. Així i tot, admet que entre els seus projectes n’hi ha un que podria passar a Barcelona: “No diré res més, perquè porta mala sort”. Rutherfurd diu que li costa molt tancar un llibre. “Després de Rusia, que era molt ambiciós, em vaig endarrerir tant en el següent projecte que l’editora va acabar venint-me a buscar el manuscrit a casa -fa memòria-. Va dir que no se n’aniria fins que no tingués la nova novel·la, i es va haver de quedar a dormir uns quants dies al sofà fins que la vaig tenir enllestida. Si escrius llibres com els meus has de ser una mica megalòman, no?”

Un món en expansió

‘Príncipes de Irlanda’

El 2004 va arribar el primer volum de Príncipes de Irlanda, completat amb Rebeldes de Irlanda (2006). Es poden llegir per separat. Del segle V fins al present.

‘Rusia’

Rutherfurd ha tingut parents que vivien a França, altres als Estats Units i fins i tot un avi que vivia al sud de Rússia en temps del tsar. “Des de ben petit tenia un enorme i romàntic interès per Rússia”, diu. D’aquesta llavor en va néixer un dels seus llibres èpics més ambiciosos i el més difícil d’acabar. “La segona novel·la és la pitjor”, assegura.

‘Londres’

Després de Rusia (1991) va tornar a trepitjar terreny conegut a Londres (1997). El naixement del riu Tàmesi preludia un torrent de mil pàgines plenes d’aventures i assassinats.

‘Nueva York’

Amb Nova York, Rutherfurd s’ha hagut de concentrar només en quatre segles, des de la fundació al segle XVII fins a finals de la dècada dels 70 del segle XX.