Publicitat
Publicitat

EL GERMÀ PETIT

Motor Barça

Que el Barça és el club esportiu més poderós del país és irrefutable, com també l’existència d’un nombre important d’aficionats als quals el Barça fa esgargamellar-se en dos tons oposats: a favor, en el futbol; en contra, en disciplines en què el Barcelona té seccions professionals. Considerant que la cessió de jugadors és un dels elements més preuats de qualsevol relació de col·laboració, es pot argumentar, per exemple, que el Barça ha ajudat diversos rivals de l’OK Lliga en els últims anys, com demostren els préstecs de Xavi Barroso al Vendrell, Marc Julià al Noia i al Manlleu o, fa unes setmanes, Ignacio Alabart al Voltregà. Algunes de les cessions blaugranes han sigut, amb tot, operacions mitjançant les quals el Barça s’assegura que jugadors amb projecció no firmin per a altres equips: Marc Torra va militar quatre anys al Lloret i quatre al Vic sota tutela barcelonista. D’una banda, així, les cessions hi són: Adolfo Fernández, Dídac Plana i Eric Martel, al Marfil Santa Coloma; Gonzalo Pérez de Vargas, al BM Granollers; o Joan Creus júnior, al Bàsquet Manresa. De l’altra, la línia entre el suport i l’interès s’ha aprimat fins a difuminar-se en diverses ocasions.

Als espais web dels precandidats a la presidència del Barcelona, només dos (l’omissió dels noms és volguda, perquè aquest text no és un posicionament electoral) expliciten la voluntat de col·laborar i enfortir lligams amb la resta de clubs esportius catalans. Un d’ells, però, ha signat un preacord amb un campió de lliga gironí que preveu un canvi de samarreta (per vestir els colors blaugranes) i de nom. És debatible si això, o bescanviar un mèrit esportiu no assolit sobre el camp per una injecció econòmica, es pot incloure dins del que s’espera del suport del potent a l’humil. El camí cap a l’infern està empedrat de bones intencions.

Del descens del Barça B en podrien dir bé els conjunts catalans de Segona. La poc fructífera cessió d’Agostinho Cá al Girona (que va presumir un temps de relacionar-se més fluidament amb el Reial Madrid que amb el Barça) va ser l’excepció que confirmava la regla de préstecs a l’estranger, a Primera o a Segona B, però no als rivals del filial. De fet, la direcció del futbol base encara defensa que les peces clau del B, amb fitxa de primer equip o no, han d’assumir la responsabilitat de retornar a la Divisió de Plata, però la filtració de l’operació Gerard López ha posat en entredit la planificació prevista. En tot cas, tal com altres empreses i institucions del país tenen la missió de ser el motor dels seus sectors, el Barcelona hauria de ser-ho en l’esportiu, buscant l’interès comú amb transparència i guardant-se dels amics que l’enredin, per exemple, venent com a exclusiva una indumentària calcada d’un equip modest.

PUBLICITAT
PUBLICITAT