Publicitat
Publicitat

Desacceleració

Després de dos anys a una velocitat que per moments amenaçava amb el descarrilament, sembla que el procés sobiranista canvia de ritme. L’aparició de projectes que incorporen prioritats diferents ha fet evolucionar el sentit de les eleccions previstes per al 27-S. Si inicialment havien estat plantejades com un referèndum indirecte per escollir entre les opcions independentistes i les unionistes, ara els blocs a triar ja són tres o quatre. Una votació amb tantes alternatives perd qualsevol semblança amb un plebiscit i difícilment pot ser la porta d’entrada a la gran ruptura. Davant d’aquest escenari, i a la vista dels resultats de les municipals, les dues darreres setmanes s’han multiplicat els senyals que fan pensar que tothom s’està adaptant ja a una etapa de ritme més lent. A partir del 27-S, probablement, es produirà la desacceleració i entrarem en un temps diferent sense la presumpció d’imminència en què ha operat l’independentisme des del 2012.

El posicionament d’Ada Colau, que està a favor de la consulta i de la continuació del procés però que es nega a signar el full de ruta subscrit per CiU i Esquerra, ha operat com un test. Tant ERC com l’ANC l’han aprofitat. Oriol Junqueras ha expressat la seva disposició a col·laborar igualment amb Barcelona en Comú, i Jordi Sànchez, en nom de l’ANC, no ha dubtat a apostar per una flexibilització del pla que permeti incorporar-hi el màxim de sectors possible. Amb el discurs dels “pocs però autèntics” no es fa un país. El cas d’Unió i de Convergència és una mica diferent. És la història d’una eterna impotència: Unió mai ha tingut coratge per viure al marge de CDC, per por a desaparèixer, i CDC mai ha gosat expulsar el paràsit, abans perquè Duran li servia a Pujol per als seus equilibris de poder i ara per por de perdre alguns llençols en l’operació. Però, tanmateix, la resposta prudent de Mas a la pregunta riu de Duran confirma que la desacceleració és al cap de tots. Queda molta acumulació de capital polític per fer i cal veure com evoluciona el nou context, més obert als canvis però lluny de ser un espai aplanat cap a la independència.