Publicitat
Publicitat

De la llibertat i de l'absurd

1 . EXABRUPTES. No em deixa de sorprendre l'alegria amb què sempre s'està a punt de demanar prohibicions i sancions en matèria de llibertat d'expressió. El CAC, amb aquesta preocupació tan cristiana per protegir l'esperit i la sensibilitat dels ciutadans dels malvats, suggereix emprendre accions legals contra Intereconomía i 13TV, les televisions més radicals de l'extrema dreta espanyola, que han fet dels insults al sobiranisme català la seva manera pròpia d'estar al món. El PP demana que la Generalitat suspengui una conferència d'historiadors presentada sota el patètic títol d' Espanya contra Catalunya . I fins i tot Enric Millo, la cara amable del PP català, adverteix a Mas que no podrà asseure's a parlar amb Rajoy si no se suspèn aquesta activitat. Particular idea de la democràcia i de la política la que condiciona una negociació política al que es digui en un simposi d'historiadors que encara no s'ha celebrat. Un clar indici que no hi ha cap voluntat de negociar.

Em sembla lamentable l'agressivitat, el furor patriòtic i la violència verbal d'Intereconomía i altres exemplars de l'eterna dreta espanyola reaccionària, intransigent, capaç de convertir tot el que discrepa en enemic. Però l'odi no se supera amb sancions sinó amb cultura. Mentre ells insulten jo tinc el dret a dir-los energúmens. I no voldria trobar-me que un dia ells segueixin insultant i nosaltres no puguem contestar. Els ciutadans són prou grans per canviar de canal si volen. I si a alguns catalans els agrada el morbo, no hi ha res a objectar, les economies humanes del desig són molt perverses. El triomf sobre aquesta gent no l'aconseguirem amb sancions, l'aconseguirem el dia que hagin de callar perquè no els escolta ningú. I segons sembla tenen moltes dificultats per sobreviure. No els regalem un salvavides. El que és greu és que dirigents del PP, començant per Mariano Rajoy, elogiïn les coses que es diuen en aquests mitjans. Però sempre és bo saber amb qui ens juguem els quartos.

Pel que fa a Espanya contra Catalunya , a mi senzillament em sembla un error polític d'envergadura. En cap cas equiparable amb els disbarats de les televisions de la ultradreta, perquè hi participa gent solvent, a qui caldrà escoltar abans d'embolcallar-ho tot sota un títol desafortunat i llençar-ho a les escombraries. Però em sembla un doble error: ni el memorial de greuges ni el victimisme són la millor manera d'avançar cap a la independència. Comparteixo la idea de Mandela que mai ens hem de plànyer, perquè ens fa febles. Hem de pensar en què hem de fer nosaltres, no en el que els altres ens han fet. Tot té un límit, la llibertat d'expressió també. Però anem amb compte perquè les ferides a la llibertat sovint són mortals. Se sap on es comença prohibint, però mai on s'acaba. Ni qui ho acaba.

2 . SILENCIS. Sean B. Carrol, professor de biologia molecular a la Universitat de Wisconsin, ha escrit un llibre sobre els camins paral·lels del biòleg Jacques Monod i de l'escriptor Albert Camus: "La biologia molecular condueix Monod al territori de Camus, el de l'absurd, el de la contradicció entre la recerca de sentit per part de la humanitat i el silenci de l'univers". Precisament per això hi ha religions, hi ha creences, hi ha nacionalismes, hi ha ideologies: maneres de buscar confortabilitat en un nosaltres que ens empari, de sentir l'atracció de pertànyer a algun lloc, de protegir-nos darrere un vel que ens eviti la visió de l'obscena realitat de la contingència humana. La recerca del sentit és la quimera de la humanitat, però no ens hi podem resistir. En un paisatge en què totes les respostes ens vinguessin donades segurament no sabríem estar-hi. Ens avorriríem enormement. No seria el nostre.

PUBLICITAT
PUBLICITAT