Publicitat
Publicitat

Envelliment, pensions i despropòsits

Fa unes setmanes la Unió Europea va publicar un informe sobre el futur del sistema de pensions i les seves dificultats futures, si no s’hi introdueixen reformes des d’ara. Unes reformes que consisteixen a rebaixar les pensions i a anar desmantellant el sistema públic per tal que qui pugui s’apunti a un sistema privat, un canvi pel qual fa anys que clama el sector bancari. Des dels anys setanta, reiteradament, s’està posant en dubte la sostenibilitat del sistema actual. Confesso que cada vegada que llegeixo l’argumentació habitual sento vergonya aliena: com es pot exhibir tanta deshonestedat intel·lectual, amb raonaments tan fal·laços, i presentar-los com a científics?

Em direu: l’argumentació és irrefutable; si cada vegada envellim més i neixen menys persones, les pensions hauran de disminuir, perquè ¿qui treballarà per pagar-les? Segons l’informe de la UE, actualment a Europa hi ha 4 persones en edat de treballar per cada pensionista; l’any 2060, però, les previsions demogràfiques ens diuen que la proporció haurà passat a ser de 2 per 1. Conclusió: el sistema serà insostenible, correu des d’ara a rebaixar les pensions, i, joves, abandoneu tota esperança d’arribar a cobrar-ne algun dia.

Aquest missatge tan negatiu cala fàcilment entre la població; és una pluja fina i constant que fa que tothom es vagi conformant amb la idea que les jubilacions, tal com són ara, seran inviables. Els joves gairebé ja no hi compten i els no tan joves es resignen a la baixada de les quantitats a percebre i van acceptant les reformes que s’estan fent. Espanya, segons l’informe, és un dels països menys amenaçats justament perquè ja ha començat a fer retocs a la baixa. Una argumentació, doncs, eficaç per fer acceptar retallades, perquè a més juga amb un altre efecte: la culpa és vostra. De les persones grans, perquè acabem pensant que vivim massa i som una càrrega per a les noves generacions; de les dones, per parir poques criatures i afeblir així el futur. Es tracta, de fet, d’un argument pervers, perquè aparenta utilitzar dades objectives com les projeccions demogràfiques i aconsegueix que tothom miri en una direcció equivocada, en lloc de preguntar-se sobre la solidesa d’allò que ens estan dient.

Doncs bé, només que hi pensem mig minut veiem que aquest raonament no s’aguanta. M’he posat a fer els càlculs per a Catalunya, disculpeu que us atabali amb xifres: l’any 2014 per cada persona de 65 anys i més n’hi havia 3,52 que tenien entre 16 i 64 anys, edat de treballar; una proporció, doncs, inferior a 4, i el sistema de pensions no es va ensorrar. Però hi ha una cosa molt més important: les que efectivament estaven ocupades, segons les dades de l’Idescat, eren només un 63% del total de població en edat laboral, de manera que la proporció entre persones que produïen ingressos útils per a les pensions i les de 65 anys i més era del 2,23! Dit d’una altra manera: cada persona jubilada era mantinguda per 2,23 que treballaven. És una proporció molt similar a la que invoca la Unió Europea per fer-nos perillar les pensions. Si en lloc de comptar la gent de més de 64 anys (1.358.264 aproximadament, l’any 2014), ens referim al nombre total de pensionistes, la situació empitjora: 1,6 milions l’any 2014, segons l’INSS, sostinguts per 3,3 milions d’ocupats, aproximadament. O sigui: 2 persones que treballen sostenen una persona que té una pensió. També és cert que la pensió mitjana a Catalunya, segons la mateixa font, era l’any passat de poc més de 880 euros, una quantitat clarament modesta.

Primer argument, doncs, incorrecte. Si partim de les edats, estem creant una cortina de fum, perquè les persones no aporten segons l’edat, sinó segons si estan treballant o no. A Catalunya, a Europa, no hi falta gent jove, hi falta feina; dir que s’hauran d’abaixar les pensions perquè no hi haurà prou gent en edat de treballar, quan tenim una població jove aturada de més d’un 50%, quan una part important d’aquesta població ha d’emigrar per poder treballar, és directament una burla a la intel·ligència. Per a què volem més persones joves? ¿Per tenir-les aturades i frustrades, esperant una oportunitat que no es presenta?

Però encara hi ha altres elements falsos en aquesta argumentació tramposa: ¿algú pot creure que el problema serà la manca de gent en edat de treballar, quan a les nostres fronteres i costes estan arribant cada dia milers de persones, la gran majoria joves o molt joves? I per què en lloc d’acollir-les les rebutgem de mala manera? Mentre se’ns amenaça amb la manca de gent en edat de treballar i se’n parla com d’un problema europeu, se n’assenyala també un altre d’aparentment més urgent: el de blindar-nos contra els immigrants. ¿Falta o sobra gent en edat de treballar? En el món actual no té sentit pensar que la població en edat de treballar s’ha de nodrir estrictament de població autòctona, i sabem que hi ha milions de persones que malden per arribar a Europa. Por a la manca d’actius? A qui volen confondre? I, finalment, una altra fal·làcia: aquesta argumentació ignora els increments de productivitat, un aspecte cabdal que és el que més ha contribuït a millorar els nivells de vida de la població.

Recordeu el vell consell nazi: tu menteix tant com puguis, que alguna cosa en queda. Deixem de repetir sense avaluar, sisplau, un argument que té un doble objectiu: rebaixar les pensions i aconseguir que qui té recursos els desviï cap a un sistema de pensions privades, una fórmula totalment insolidària que només aconseguiria augmentar encara més les desigualtats.

PUBLICITAT
PUBLICITAT